algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

L'eix de la prosperitat

Pere Bota publicava dimarts passat, a Ultima Hora, una fotografia amb interrogant. L'havia feta des del pati d'armes del Castell de Bellver, i hi apareixen Francesc Camps, Jaume Matas i Esperanza Aguirre, abocats a la barana del corredor del primer pis. La senyora Aguirre somriu, una mica distant, potser perquè encara no havia aclarit si es trobava a Palma o a Las Palmas. Camps i Matas també somriuen, però obertament, i aprofiten la presència del fotògraf per a saludar una imaginada multitud. Camps saluda com ho feia la Duquesa de Meiràs, movent una mà oberta, d'esquerra a dreta, com si cantàs «Cinco lobitos». L'interrogant de la fotografia rau en la multitud enfervorida que Pere Bota no ens mostra, de manera que no podem saber si són empresaris d'hoteleria que celebren que l'ocupació hotelera únicament cau el 0,5% o un grup de guiris russos que acaben d'adonar-se que la cara d'en Jaumet de les Rambles no els és del tot desconeguda. Aventur aquest supòsit per dir qualque cosa. La veritat és que feia un dia rúfol. I va acabar plovent a bots i barrals. Qui podia haver-hi en el pati del Castell? Qualque conill procedent del pinar, que havia entrat fugint de l'arruixada. Cap altre ésser vivent. Tanmateix, la fotografia ens convida a pensar en multituds enfervorides. Camps, Matas i Aguirre, acabaven de crear l'Eix de la Prosperitat. Dit així, sense més explicacions, l'esmentat Eix sembla un espai radiofònic de l'estil d'aquell «Ustedes son formidables» que dirigia Alberto Oliveras. És a dir, si vostè és ric, pensi en els que no mengen calent, etcètera. Quan se'ns explica que l'Eix de la Prosperitat és un invent del Partit Popular per a tirar endavant tres comunitats que no són socialistes, entenem que la història és una altra. Ja n'hi va haver un, d'eix de la prosperitat, amb contingut ideològic: el que unia Tokio, Roma i Berlín. A la dreta li agrada pintar línies rectes, encara que després vagi per camins més aviat torts. Entre els conservadors, qui no coixeja d'un peu, coixeja de l'altre. A Romanones, que a més a més d'ésser coix era un clovella reconegut, els madrilenys li cantaven una tonada força punyent: «Al conde de Romanones/ le vio andar una gitana/ y le dijo señor conde/ quién mal anda, mal acaba». Matas «mal anda», això és evident. Però no coixeja de cap cama. De tota manera, el seu nom apareix en cançons i acudits a través d'Internet i de la telefonia mòbil. Vull dir que ja és més popular pel fet d'haver-se vist involucrat en la història del Rasputín, que per la seva gestió de govern. Acabarà essent personatge de glosat, encara que els responsables de la seva imatge pública s'han mogut amb efectivitat aquests darrers dies per tal de contrarestar la campanya de descrèdit. Camps va aprofitar la creació de l'Eix de la Prosperitat per a condecorar-lo amb la medalla d'Ambaixador del Regne de València. Des d'aquí no sabem molt bé què és això, però suposam que ens n'hem de congratular tots. Des dels temps de Jaume Pericàs, cap mallorquí no havia fet tanta planta a València. De tota manera no hem de posar tothom dins el mateix sac. A Jaume Pericàs, els valencians l'estimaren. A Jaume Matas no crec que el conegui ningú, excepció feta de la família Zaplana. Per tal de facilitar, als valencians, un major coneixement del personatge que acaben de nomenar, quasi res!, ambaixador de la valencianitat, l'acte de nomenament s'hauria d'haver celebrat a València. A Matas li agrada viatjar. Hauria acudit al feu de Camps amb el seguici presidencial i sempre hauria disposat d'una horeta de tranquil·litat per a clavar-se deu mil duros de suc amb els seus col·laboradors més íntims. Les Illes Balears són riques i poden aguantar aquestes extravagàncies i molt més. Els hotelers, sobretot, ho tenen ben clar. A posta no s'alarmen si l'ocupació cau respecte a l'any passat. Saben esperar, perquè el govern balear fa una promoció turística de l'arxipèlag d'allò més encertada: Douglas, equip ciclista, calçotets del Reial Mallorca, etcètera. Deia que Matas hauria d'haver rebut la condecoració a València, però tant ell com els consellers han decidit posposar tots els viatges. Mentre caigui l'arruixada que cau (i no és d'aigua), a tot estirar trauran el cap a la finestra. Si viatgen no passarà res -no en faltaria d'altra, si estam en democràcia!-, però no hi ha dubte que tan aviat com un d'ells, qualsevol d'ells, posi peu a l'escala de l'avió, tot Mallorca sabrà on va. O s'ho imaginarà, la qual cosa pot ser pitjor. Precisament d'aquí uns dies, Matas i alguns més tenen previst assistir a la darrera etapa del Tour, des de la tribuna del Parc dels Prínceps de París. Hi han d'anar, és evident. Però, per tapar boques, convé que s'enduguin el Bisbe Murgui, un convent de monges tancades i, fins i tot, en Miquel Barceló, si el troben badocant per la Seu. Cal impregnar l'expedició de flaire de sagristia. A pròposit d'això, l'única cosa que passa amb discreció per aquesta legislatura de l'Eix de la Prosperitat, és l'equip de bicicletes. De moment, els corredors de l'equip Illes Balears travessen França i ningú no hi repara. N'haurem de parlar qualque dia d'aquesta inversió milionària del Govern. Té, l'Illes Balears, la seu a Pamplona, cap ciclista mallorquí no pren part en el Tour, i fa un paper més aviat discret. A la classificació per equips, va el novè. De publicitat turística, zero.

Llorenç Capellà, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris