algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Gelats

Bona època, l'estiu, per degustar-los. Actualment n'hi ha per a tots els gusts. Fins i tot sembla que s'ha anat imposant l'estil del gelat italià. Aquesta modalitat arribà a la plaça Major durant la meva infància. Si no vaig errat, els primers Helados Italianos estaven a la cantonada de la plaça tocant al carrer de Sant Miquel, on poc després s'hi va instal·lar una tenda on venien Biscúters, aquella miniatura de cotxe de dues places que semblava d'alumini perquè em sembla que ho era. En tot cas, nosaltres, sempre ens vàrem mantenir fidels als gelats mallorquins. Els anàvem a prendre, després de la processó del Corpus i la del Sagrat Cor, o havent visitat la Mare de Déu d'Agost, o per la Santíssima Trinitat, a la Granja Mallorquina del carrer del Sindicat, a la Granja Real del carrer de Sant Feliu, en el Bar Bosch, on sempre i, sobretot, a Can Joan de S'Aigo, en el carrer d'en Fiol número 9, amb entrada també pel carrer de la Vidrieria. Actualment, com tothom sap, aquest establiment, fundat el 1700, es troba en el carrer d'en Sans, més còmode, més luxós, però mantenint la mateixa qualitat de sempre. «El Xoco», que darrerament s'ha pres a la valenta una certa vena erudita, que jo no sé d'on li ve, em diu que llegint llibres de cuina del malaguanyat Lluís Ripol ha esbrinat que, durant el segle XIX, l'establiment de Can Joan de S'Aigo era propietat d'un taMateu Jaume. S'explica:

-Poc abans de la mort d'Alfons XII, aquest Mateu Jaume era propietari de dues gelateries de Palma: una a la Via de Baix, entre Es Mercat i Es Born, i l'altra, la historiada de Can Joan de S'Aigo.

-Als ciutadans els agradava, això del gelat. I fet i fet, amb aquest costum, no feien mal a ningú.

-El gelat és molt bo, els mesos d'estiu. I sí, segons les meves notícies, n'hi havia molts d'establiments que els servien. Pren nota: Can Bartola, en Es Born; Ca N'Alorda, en el carrer de Sant Nicolau; Can Grimalt, en Es Banc de S'Oli; la Viuda d'en Morey, també en Es Born; En Jaume Oliver, tocant a Santa Eulàlia, i una gelateria d'Alorda i Villalonga, a la Costa de Sant Domingo.

l l l

ELS NEVATERS
-La cosa ve d'enrere, perquè encara pots trobar, enmig de la muntanya, les casetes dels nevaters, que donen notícia d'un treball antic present en el folklore nostrat.

-Sí, sí, tot allò de «Pitgen sa neu...». Has de pensar que sense gel, no hi podia haver gelat. I aquí ve l'esforçat treball dels nevaters. Es passaven hores trepitjant neu, quan n'hi havia, a la Serra, i la deixaven emmagatzemada a les cases de sa neu. Després, quan arribava l'estiu, la transportaven des de la muntanya fins a la ciutat.

-Però, és clar, aquesta feina només podia respondre a un règim de treball quasi feudal.

-O sense el «quasi». En Lluís Ripol, que d'això en sabia molt, diu que mentre durava el treball dels nevaters, durant els mesos més freds de l'hivern, s'alimentaven amb faves seques i arengades amb una mica de verdura trempada amb oli. Això sí, sembla esser que tenien vi a voler i llenya a l'escalfapanxes.

-Perquè no es morissin de fred, supòs.
-O no ho veus, betzol, que els volien ben vius? D'altra banda, aquest gelat, serà tan mallorquí com vulguis, però a mi em consta que l'industriaMateu Jaume viatjava sovint a París i Roma per veure quin gelat es feia, a les grans capitals europees.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris