algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Informàtica i llibertat

Dilluns passat al Campus de la UIB, més de tres centes persones varen escoltar i aplaudir amb ganes les paraules del fundador del programari lliure, Richard Stallman. L'acte estava organitzat pel Departament de Matemàtiques i Informàtica de la UIB amb el suport de la Conselleria de Presidència del Consell de Mallorca. D'entrada, cal esmentar que més tres centenars de persones vagin al Campus de la UIB un dotze de juliol a les set de la tarda ja és, per ell mateix, un fet singular i sorprenent que indica el poder de convocatòria d'aquest personatge, el qual sens dubte ja forma part de la història de la tecnologia en general, i de la informàtica en particular. La segona cosa notable era la variada composició del públic. Hi havia professors de la UIB, però no gaires, i no tots eren del departament de Matemàtiques i Informàtica. També hi havia alumnes, i tampoc no tots eren estudiants d'informàtica, i molts ni tan sols no són encara universitaris. Hi havia professionals, i no tots eren del ram informàtic. Però destacava, per damunt de qualsevol altra cosa la joventut del públic. Tot per escoltar un missatge amb un contingut que no era nou per a la immensa majoria dels assistents. Què diu i representa Richard Stallman que, fins i tot a Palma és capaç d'atreure tanta de gent? Alguna altra vegada ja n'he parlat aquí mateix del programari lliure i de Richard Stallman, la darrera va ser ara fa dos mesos, tot explicant alguns detalls de la conferència que havia impartit a la Universitat de Girona i a la qual vaig tenir la sort de poder-hi assistir. Stallman és el símbol de la llibertat i de l'ètica, reivindicada l'una i exercida l'altra, amb totes les seves conseqüències des del món informàtic, un àmbit que sembla que tengui poc a veure amb aquests conceptes i als quals les seves posicions i actituds hi donen un contingut i significat similar al que aquestes reivindicacions puguin tenir en d'altres àmbits més habituals: terra, llengua, dignitat personal i el que sigui. Richard Stallman és extraordinàriament precís en l'ús que fa de la llengua, àdhuc del seu castellà fluid, reposat fins el punt de semblar forçat, però que no deixa passar per alt ni la més petita imprecisió o llicència. Així per exemple, vaig veure -divertit- la remarca que va fer a una jove periodista que li preguntà sobre com valorava ell el fet que el programari lliure havia esdevingut l'única «alternativa» al monopoli de Microsoft. Ràpidament va dir que no era una «alternativa» ja que seria com considerar que són igualment acceptables una societat lliure i una d'esclaus. I és clar, la segona no és acceptable i, per consegüent, no hi ha alternatives per a la primera. Una contundència i claredat d'idees que ultrapassa amb escreix, l'àmbit informàtic des del qual han estat elaborades. En aquesta mateixa línia, no s'està d'afirmar que la llibertat ha de ser valorada i defensada sempre, en qualsevol moment, circumstància i àmbit, perquè sempre hi ha ofertes per a canviar la llibertat per coses aparentment més útils a curt termini. Com tampoc no s'està de dir, per exemple, que la Unió Soviètica ha ressorgit als Estats Units de la mà de George Bush. Una afirmació que ens féu a Ricardo Galli i a mi mateix, en el decurs del viatge que ens va portar a Palma des de Bourg-Madame, la contrapartida francesa de Puigcerdà, tot passant pel Parc Güell de Barcelona. Un viatge que ens va servir per conèixer de ben aprop alguns de les peculiaritats personals -llegendàries, per altra banda- d'aquest personatge, venerat per tots aquells que tenen intuïció sobre la importància i profunditat del seu discurs, basat essencialment en la reivindicació de la llibertat dels usuaris d'ordinador, una llibertat que els garanteixi el control total de les seves màquines. Un objectiu aparentment trivial, però que l'exemple de Richard Stallman, aconsegueix elevar a la categoria que qualsevol altre lluitador per les llibertats hagi pogut assolir. Finalment, no em puc estar de dir que, fet i fet, Richard Stallman no somriu gaire, tot i que té un gran sentit de l'humor, materialitzat a través d'una ironia eficaç. Tanmateix un dels somriures més expressius que li he vist aquests dies ha estat quan el meu fill ha afirmat, en la seva presència, que «Yo no uso windows: windows me usa a mi».

Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris