nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

Amb menys paraules

Anava a escriure sobre aquest GAL a l'engròs en què Sharon ha convertit l'exèrcit israelià, segur que demà (avui per voltros), a les pàgines del nostre diari, hi trobaria una altra veu que, abeurada en el mateix safareig d'idees, reflectia amb menys paraules, més precisió i gràcia la crítica a tanta barbàrie. Era una carrera desigual, perquè en Llorenç Móra em guanyava sempre per experiència, per domini de la llengua i per una ironia que només poden assolir aquells optimistes sense motiu per ser-ho. Les dones i els homes d'esquerra tenim l'obligació de creure en un món millor, malgrat que el que sabem i veim no ens atorga descans als dubtes d'aconseguir-lo. Però hem de riure; per noltros, per il·luminar amb el somriure el camí de tanta foscor, i perquè hem comprovat quant els molesten les nostres rialles. Tenim la rialla com la millor i menys mortífera arma, i en Llorenç la tenia i l'emprava sense més límit que el de la llibertat guanyada. El vaig conèixer tard i no ens tractàrem gaire, però ens sabíem companys i això no té res a veure a treballar per a la mateixa empresa. Tot el que se li reconeixia l'atabalava. Modest, com si fer gloses fos una fotesa i fer-les com ell una qüestió d'experiència, li costava rebre l'afalac constant d'aquells que el descobrírem en un art, la glosa, que pensàvem empotada per a consum de militants d'autòctons per un dia. Potser per això, ens sorprenia encara més l'habilitat, la frescor i la intel·ligència dels seus escrits que no havien conegut la gelera i mantenien viu l'esperit de combat dels glosadors de paraules i lluitadors d'idees. Tenia la passió de la política i, per això, els seus versos no varen ser mai neutrals. Només pot ser neutral aquell que no és honrat amb el seu pensament i, com sabeu, no és el cas del company perdut. No el vaig veure aferrat a la glosa fàcil, a la rima estúpida o a l'escatologia rendible, com tampoc va dubtar a dur al quiosc les alegries i les tristeses més pròpies i particulars perquè, com a lectors, ens sabia membres d'una mateixa família. En poques paraules, hem perdut qualque cosa més que el pare de les millors gloses contemporànies i poeta del poble, hem perdut un home fidel. Fidel als seus, al país, a la llengua i a les idees. Massa pèrdua per a un país que només llueix doblers.

l l l
No trobaré en els seus versos la idea que m'he deixat i aquesta orfandat, com les altres, provoca pors, desorientació i solituds. Per això, caldrà anar més vius i tornar sobre cada frase per si un cas. Encara que aquesta vegada no he de tenir por d'equivocar-me si record els GAL, quan veig l'exèrcit israelià; si pens en el mur de Varsòvia, quan imagín la claustrofòbica vida dels palestins agredits amb la il·legal i ignominiosa construcció; si, com a resum, record que el que anomenam civilització comença quan la finalitat no justifica els mitjans. Mai.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris