muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:
11°

El gran repte de l'art de Balthus

Com a mer crític suplent, he cregut sempre que la meva comesa principal era senzillament facilitar la trobada del llibre -d'un en un, és clar- amb el lector. Així ho he intentat tantíssimes vegades, sobretot amb obres del gènere de la parenta pobra de la literatura, en base del fet de ser el gènere que compta amb menys lectors. També he fet alguna propaganda -si puc dir-ho així-, més que crítica, de moltes exposicions, entre altres motius perquè, a hores d'ara, resulta prou dubtós si la qualitat i la diversitat de l'obra exposada a Ciutat -especialment en els centres culturals amb què comptam- sabem realment aprofitar-la. Perquè entre nosaltres un pot tenir sovint la impressió que l'oferta cultural excedeix la nostra demanda.

Curiosament, el que no he fet mai, que recordi, és cap crítica -que, en el meu cas, ha de ser sempre positiva o encoratjadora-, de cap llibre d'art. I això és el que vull provar de fer ara perquè el llibret que he trobat en una llibreria especialitzada s'ho mereix. Es tracta de Balthus, de Cristina Carrillo de Albornoz, publicat recentment per H. Kliczkowski. Balthazar Klossowski de Rola, conegut com a Balthus, segurament és el pintor de gran fama internacional que ha fet una obra més absolutament independent de tots els moviments pictòrics darrers, a partir de l'impressionisme, malgrat la seva amistat amb Picasso, Bonnard, Braque, Giacometti, Malraux -que, com a ministre de Cultura el va situar com a director de la Villa Médicis, a Roma, des de 1961 fins a 1976- o, fins i tot, Tàpies, del qual va dir que era l'únic pintor actual que li suscitava un interès, malgrat la distància abismal entre les seves obres.

Es tracta d'un petit volum de sols vuitanta pàgines, de tapes fortes, que conté -a despit del seu reduït format- bones reproduccions de les seves obres més conegudes. N'esmentaré sols cinc, per la seva especial rellevància: El carrer (1933), amb unes figures una mica caricaturitzades d'un estrany hieratisme i el centre del quadre ocupat per un obrer vestit de blanc -tal vegada un guixaire?-, amb una post a l'espatlla que li tapa la cara; La muntanya (1939), un quadre de dimensions molt considerables (pràcticament 250 x 366 cm) que ens confronta amb un escenari poc o gens realista, un primer terme en ombra i un darrer terme encara il·luminat per la resplendor del sol ponent; L'habitació turca (1963-1966), una pintura a la caseïna; i, sobretot, pel meu gust, Pati de granja a Chassy (1960), un paisatge esplèndid que recorda, per la seva complexitat, alguna composició paisatgística de Cézanne.

A més de les reproduccions de l'obra i d'algunes fotos de l'autor i de la seva circumstància, Cristina Carrillo de Albornoz hi ha reunit, per ordre alfabètic, cinquanta-cinc judicis, valoracions o breus comentaris del pintor, en els quals fa patent el seu conservadorisme tant des del punt de vista artístic com històric. Així es queixa que els pintors actuals no tenen ofici i diu que ell es considera un artesà i que no li agrada gens ni mica la paraula 'artista'. Quan apareix l'artista com a individu, l'art desapareix. «El que realment importa és l'anonimat; aquell que creu en la personalitat es queda en la superfície».

Autodidacte que es va fer copiant i estudiant Poussin, Gustave Courbet i Eugène Delacroix, d'un costat, i Piero della Francesca i la pintura oriental per l'altre, l'autora transcriu el següent comentari sagnant, que defineix molt bé la seva posició: «Em record que quan Miró li va mostrar els seus darrers quadres a Picasso, aquest li va dir, indignat: 'Miró... a la teva edat?'». Balthus reconeixia que, talment els moixos -la independència dels quals admirava-, podia esser cruel. Certament, sempre se'n va fotre del pensament artísticament correcte. Però, en tot cas, ens ha deixat una obra d'una magnitud que és una vergonya que no coneguem millor. Mentrestant, recoman el llibret en qüestió. Els llibres d'art també fan un servei. De fet, és possible trobar-hi molta parenta rica.

Bartomeu Fiol, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris