algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Després del congrés

En el PSIB-PSOE hi ha hagut un any de maror forta. S'han vist molts d'oportunistes empunyant ganivets a l'empara de la fosca. Finalment, s'ha imposat el seny. Madrid ha reclamat ordre, i Francesc Antich ha estat reelegit secretari general. Tanmateix, no li han donat cap xec en blanc. Disposa de tres anys per a aconseguir la cohesió de les agrupacions de Calvià i de Palma entorn d'un projecte que també pugui ésser assumit per les de Menorca o de la Part Forana. Quasi res! D'això se'n diu conjuminar sensibilitats. De manera que no ho tendrà fàcil, perquè pel carrer de la Puresa hi ha més d'una sensibilitat protegida amb pell de figa de moro. Ell la té més fina, si fa no fa com la de les persones corrents. Antich no és un robot, té consciència, i aquest defecte, que en altres circumstàncies seria una virtut, el col·loca en una clara situació de desavantatge respecte als seus rivals. Si vol arribar viu a les pròximes eleccions autonòmiques, haurà d'aprendre a obviar moltes veritats. El PSOE creix i s'enforteix a partir de les pròpies contradiccions. Cap altre partit, que no fos el PSOE, podria mantenir en els llocs de responsabilitat persones tan dispars com Rodríguez Ibarra i Pasqual Maragall sense esclatar en mil bocins després d'una discussió qualsevol. Tanmateix, no sols es tiren els trastos pel cap (els trastos els tira Ibarra, Maragall els arreplega), sinó que tenen moments dolços de convivència com l'actual. Avui per avui, semblen germans ben avinguts. Qualsevol dia, Ibarra regalarà a Maragall un porc d'aglà obrat; i Maragall, és capaç de traslladar la Diada al 12 d'Octubre per tal de fer-lo content. Què, cas de fer-ho, volaran rocs de tota mida per la Plaça de Sant Jaume? Bé. No passa res. Maragall té cintura per esquivar-los. I si l'arruixada augmenta d'intensitat, no tindrà inconvenient a sortir al balcó de la Generalitat i declarar l'Estat Català. Que Maragall és contradictori? Potser. En tot cas no ho és més que el PSOE, que anuncia, per boca de Zapatero, la seva voluntat de caminar cap a un Estat Federal, quan fa més de cent anys que hi camina. Pablo Iglesias ja feia camí en aquesta direcció. Certament, l'Estat Federal deu estar una mica més enfora que la darrera casa del darrer poble de la terra. Els socialistes espanyols començaren a caminar-hi quan el transport es feia en carro, i fa trenta anys que l'home va arribar a la lluna i ells ni saben quan tocaran mare. Bé, si el PSOE és una contradicció constant, el PSIB està més embullat que un còctel del Joe's, d'aquells que preparava el senyor De los Ríos, remenant i remenant la coctelera. A quin partit amb cara i ulls, descomptant el PSIB, se li ocorre celebrar el congrés a un dels hotels de Gabito Escarrer? A cap. Al PSIB, sí. Escarrer va acabdillar la protesta hotelera en contra de l'ecotaxa i va escriure un seguit de cartes enverinades, adreçades a Celestí Alomar i al propi Antich. Jo les guard, són una joia. L'epistolari polític d'Escarrer el situa com a la primera ploma de Porreres (amb permís de Joan Barceló, de Maria Barceló i d'altres escriptors respectables de la localitat), i ens serveix per a palesar que part de l'empresariat mallorquí continua addicte al franquisme cinc estrelles. Entre els partits d'esquerre, sols el PSIB pot engreixar el compte corrent del senyor Escarrer sense que les bases demanin el cap dels responsables. La dreta es baixa els calçons al Rasputín; l'esquerra, als hotels d'Escarrer. El PSIB no disposa de bases crítiques, però sí cridaneres, que són les que segueixen a Bellón, Torres, Roig, Nájera i Cànoves. Sumen, aproximadament, el quaranta per cent de la militància. El seixanta per cent restant són gent que fa pinya per aconseguir que el futur socialista pugui tenir cara i ulls. Antich és un d'ells. Vol guanyar el futur, però per a guanyar-lo no val tot, encara que més d'una veu amiga li digui exactament el contrari. Asseguren que ha pactat amb Bellón per aconseguir una pau de tres anys. Col·locarà, Antich, a Antoni Roig d'escolanet a Lluc, abusant de la infinita bondat dels frares dels Sagrats Cors, i oferirà la possibilitat d'encapçalar la llista a la batlia de Palma a Joaquín Bellón? Potser. Seria un error monumental, però de més verdes n'han madurades. Damià Cànoves també necessita una sortida digna. Fins ara ha estat com aquelles madones de possessió que amaguen la clau del rebost per controlar les sobrassades. Projecte de partit o de país, no fa la impressió de tenir-ne cap. Fa unes setmanes enarborava la bandera de l'internacionalisme. Afirmava públicament que un socialista no pot ésser nacionalista, perquè és internacionalista. Déu meu! I això ens ho diu un que és més espanyol que la Tabacalera. A Antich, des de Madrid, l'han emplaçat a conjuminar sensibilitats. Tanmateix, no tot allò que es tira a l'olla millora el cuinat. Patirà Antich. El projecte que propugna és incert, cosa que no vol dir que els socialistes no puguin guanyar les pròximes eleccions autonòmiques. Poder, poden. Jaume Matas ha ridiculitzat la dreta; aquesta és una altra.

Llorenç Capellà, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris