muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Campanar

Hi ha una història de les ciutats que no es troba inscrita en els papers concrets i només es pot percebre vivint atmosferes i climes, o escoltant com esclaten dins l'aire el murmuri del vent o el soroll de campanes. Només s'acosta al campanar de la Seu qui coneix i recorda el que fou fins fa relativament poc una ciutat levítica que es movia al ritme que marcaven els badalls ressonant dins l'ombra blava dels carrers de la ciutat antiga. Quan un ha arribat dalt de tot del cloquer, es troba a quasi 40 metres part damunt del nivell de la plaça de l'Almoina. I té a l'abast les nou històriques campanes, cada una de les quals té un nom propi: Antònia, Nova, Bàrbara, Es Picarol, Sa Mitjana, Na Matines, Na Tèrcia, L'Àngelus i la llegendària N'Eloi, que només sona el dia del Corpus i en determinades festes molt assenyalades. N'Eloi, com aquell que no diu res, fa 6.000 quilos de pes i té el prestigi indiscutible d'esser la campana més gran dels encontorns. Per cert que m'han dit que a Moscou, en el Kremlin, n'hi ha una que fa 246 tonelades. És ben segur que quan sona la senten fins i tot en el cabaret Rasputin els sords i els muts, perquè allò sí que és una campana. Però N'Eloi ja està bé, ja, per ca nostra, que és una casa pobra. Així mateix fa dos metres de diàmetre i el seu badall pesa dos-cents quilos. La gent no ho sap o ja no se'n recorda, però per voltejar aquesta campana calen els esforços coordinats d'onze homes forçarruts. Són els «eloiers», que altre temps estaven dispensats de fer el servei militar, quan aquest servei a la nació era encara obligatori. Els «eloiers» tiren tots a l'una de les onze cordes que mouen la campana a través d'una politja o corriola, i el so que se'n desprèn travessa la ciutat amb els perfums antics que s'escampen a l'ombra de la Seu. Dins la meva memòria, el seu so va unit a l'olor de l'alfabeguera i al gelat d'ametlla amb quartos de Can Joan de s'Aigo.

l l l

CUINA D'ESTIU: EL TUMBET
Altre temps hom denominava aquest plat «greixonera d'albergínia». Es pot fer de la forma següent: tallar les albergínies en rodanxes i posar-les en sal. Fregir-les. La patata, tallada de la mateixa manera, també es fregeix. S'hi afegeix els pebres pelats. Després, dinxs una greixonera, es disposa en estrats o pisos cada un dels components i amb el mateix oli de fregir les albergínies es fa una salsa de tomàtiga. Damunt de tot es posen els pebres frits o torrats, tallats en forma de tires. S'hi afegeix la salsa de tomàtiga i es cou a foc lent fins que el tumbet estigui «confitat». Pel meu gust convé que també s'hi posin alls tallats. El tumbet serveix per acompanyar menjars molt diversos: bistecs, ous frits, farciments, etc.

l l l

QUÈ MIRAM PER TELEVISIÓ?
Na Fiona Campbel ha mostrat interès a saber si el consum televisiu és alt i m'agafa un poc de cop sorpresa. Tenc jo per mi que durant l'estiu baixa, però faig memòria de la passada primavera.

-Per Setmana Santa, el programa de més audiència era Ana y los 7, l'únic que superava els sis milions d'espectadors, amb una quota de pantalla del 34,7%.

-El record. Es feia els dilluns per TV-1 i tingué un gran èxit.

-Actualment, jo diria que després del futbol tenen importància els informatius de Tele 5, Antena 3 i TV-1. I pel que fa a TV-3, no vull opinar, perquè de moment no acab d'entendre la seva política de silencis.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris