lluvia ligera
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Puteries diverses

El mestre García Márquez diu que per contar-ne no hi ha com haver-ne fetes i que, sempre val més creure-t'ho tal com t'ho conten que anar-ho a cercar, perquè la veritat sempre pot ser pitjor, molt més crua. L'error de Matas, doncs, pot ser parlar d'errors i defectes diferents a anar de putes, perquè ben aviat li escriguin a la paret que és un maricó, com ha passat aquest cap de setmana al referit d'una casa mig esbucada camí d'Alcúdia. La broma, la sàtira, el sarcasme... són massa avinents: en parlar de culs tothom riu o hi vol ficar ditada. Però la hipocresia tampoc espera que el sol surti. I més d'un batle, o qualsevol càrrec institucional, que ara mateix se'n fa creus, pagaria el càrrec haver-hi estat: la complicitat massa vegades té millor recompensa que la servitud. Sobretot, entre els qui manen. No és difícil veure delinqüents reconeguts fent-se càrrec de la policia o d'una conselleria. La política, és un fet evident, està farcida de puteria. Almenys així ho explica Emmett Murphy a la «Història dels grans bordells del món» quan conta la història dels banys Luxor de Nova York: interessos immobiliaris i religiosos, política i criminalitat, lluites, conspiracions i traïdories, fins que finalment s'imposa la continuïtat i la tradició: les cases de putes esdevingueren «balnearis per a la salut» on es podien pagar els serveis amb tarja de crèdit.

Sovint es vesteixen d'escàndols públics les puteries privades. L'any 36, aquella guerra que no fou ni guerra serví de tapa a una neteja organitzada i sistemàtica. Encara ara es volen dissimular assassinats polítics -més que consentits, ordenats- rere misèries comprensibles d'odis familiars, d'ambicions i deutes pendents, de banyes particulars... Ara, potser les tortures a Iraq tapin molts cadàvers que taquen i embruten el llençol de fam i misèria que cobreix el cos del món net adormit. Pot ser que elevant aquesta classe de violència tan antiga, que han vengut a dir-li domèstica, com a reclam excitant per fer entrar en gana els puritans de cada dia, fa mal evidentment a caps perduts. Però rere el delit sovint s'hi amaga un interès material, concret, real, personal... La fermesa de l'acusador amaga inconfessables i miserables intencions. La pau de l'assassí, que ha satisfet el més fons dels desitjos, fa feredat.

Rere els moralismes i les anàlisis més assèptiques sempre sol haver-hi l'exemple de la merda. Una mosca pot anar fuita, però mil mosques no poden equivocar-se. Si van totes a la merda, es conclou que la merda és bona. Massa sovint, es pren la gent per mosques que canvien el vot amb facilitat i que hi ha gent més qualificada que una altra. Aquesta sí que és una equivocació de principi. La gent, persona a persona, té un gran sentit pràctic de supervivència aliè als desitjos i designis dels que se senten elegits i tocats per la gràcia democràtica. És molt mal de fer fer canviar el vot a la gent. Molt més del que reflecteixen les definitives enquestes electorals llegides amb vidres interessats. Encara és molt més mal de fer fer-la actuar en contra dels seus convenciments. La més gran de les misèries humanes, doncs, és la desconsideració de la dignitat de la resta. És la puteria de les puteries polítiques: abaratir el preu de la dignitat humana a allò que pesa una bala o a allò que costa estadísticament un vot. Definitivament, puteria és menyspreu, menysteniment... I anar de putes és anar de rebaixes, cercar duros a quatre pessetes, l'eternitat del foc fatu.

I bé? Sempre hi ha l'opció d'estimar qualque cosa i cercar la poesia que no té preu. Llegiu Neruda. No saber-ne d'ell és com mirar enfora per caure a prop.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris