algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

Mòbbing d'ERC al PSM

L'assetjament psicològic en el treball, o «mòbbing», no té paral·lel en la política. Si en tengués, el PSM podria acusar ERC de fer-n'hi. És el que ha passat aquesta setmana amb la pintoresca proposta de l'aliança entre tots dos. Naturalment no han adreçat l'oferta directament al PSM sinó que li han fet saber, al mateix temps que a tothom, a través dels mitjans de comunicació. Deu ser que a base de tantes converses amb UM, tant secretes com explicades a tothom que ho vulgui sentir, sobretot si és del PSM, els han fet adquirir els mateixos hàbits. Demanar coalicions pels mitjans, que és la forma segura d'esvair qualsevol opció. En aquest cas, a més, l'anunci de l'oferta se fa quan justament el PSM no té direcció. Per què fer-la ara i no esperar uns mesos fins que passi el congrés dels nacionalistes illencs? La resposta és per la intenció de fer «mòbbing», a veure si així poden ajudar que el congrés del PSM acabi en desastre. Aquest és l'objectiu i no la hipotètica coalició. D'aquesta manera ERC intenta injectar la màxima pressió possible, sigui poca o molta és tota la que pot, a dins d'un PSM que està passant per la pitjor situació de la seva història. Per això llança la idea no només a través del representant local, que no tendria gaire força, sinó també amb el representant de la cúpula catalana, Puigcercós. Perquè als militants del PSM que estan extasiats amb ERC no els quedi cap dubte que el suposat interès ve directament de la metròpoli. Però, quin és aquest interès? No és creïble que els dirigents metropolitans d'ERC se creguin que pot existir cap possibilitat de coalició vertadera (si més no amb el que és avui en dia, encara, el PSM), ni tampoc ho poden entendre com una mena de declaració de guerra. Perquè quina guerra hi pot haver entre un partit amb central a fora d'aquí la força del qual a Balears és testimonial i un partit autòcton que compta amb un grup parlamentari i nombrosos regidors municipals, amén, per suposat, del petit detall que els separa a tots dos un univers en vots? No hi ha guerra possible. Aleshores? Cal mirar endarrere. Després de les eleccions catalanes ERC se'n guardà de moure's en contra del PSM. Va deixar perdre conscientment l'oportunitat de demostrar què val, en vots, per ella mateixa a Balears, a les eleccions generals. No per raons de germanor esquerranonacionalista que, suposadament, se concretaren en la coalició Progressistes, sinó per no quedar en evidència a les urnes. Just passades les generals és quan arriba el moment. El de les eleccions europees. Són uns comicis que per ells tots sols no tenen extrapolació possible, racional, a la vida política illenca. Només basta recordar altres ocasions, quan els nazis bascos o la candidatura de Ruiz Mateos recolliren bons grapats de vots. Tot i la poca substància d'aquestes eleccions, la direcció catalana d'ERC havia decidit usar-les com a inici de l'estratègia de penetració a Balears. Perquè sabien que els afavorien tres circumstàncies impossibles de repetir. Primera, el cim de l'emmirallament cap a ERC de part de la militància pessemera que li agradaria ser catalana i que el seu món de referència se redueix a TV3. Segon, perquè havien ofert el pacte impossible al PSM, assegurant-se que no l'acceptarien i així el «culpable» serien els nacionalistes. Tercer, perquè se podia votar no a ERC de Balears sinó a ERC de TV-3, o sigui a Carod, la qual cosa els donava la màxima potencialitat possible. En resum, l'escenari era perfecte: estaven segurs que tendrien més vots que el PSM per llavors «negociar» des de la posició de força. Però arriben les eleccions i els vots no són per enlloc: ni a Catalunya per alimentar la fantasia de l'assalt a la Generalitat, ni al País Valencià, ni a Balears. És impossible, des del mínim senti comú, suposar que els migrats 5.800 vots a Mallorca, 530 a Menorca i els 1.200 a les Pitiüses aconseguits en les millors circumstàncies possibles puguin representar res per al futur. D'aquí que hagin optat per infectar pressió psicològica en els abatuts militants pessemeros, amb l'objectiu que el congrés d'octubre sigui l'inici del «harakiri». Dividit entre renovadors en bona porció dretans, crítics en part pro ERC i els oficialistes de la teologia nominal, el suïcidi del PSM podria ser l'oportunitat perquè una part de la parròquia nacionalista, amb la fe debilitada, canviàs d'església. És molt improbable que passi, però no impossible. Per això l'intent. Potser la darrera oportunitat d'ERC d'existir, amb consistència, a Balears.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris