muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

El Congrés

Els resultats de les votacions que es produïren ahir en el Congrés del PSIB-PSOE permeten l'extracció d'una sèrie de conclusions evidents. Hi ha una majoria clara que avala el secretari general, però aquesta és massa esquifida per sustentar una organització que aspiri a ser una alternativa de govern. El suport de Ferraz al tàndem format per Antich i per Armengol els ha reforçats, però aquests haurien d'haver demostrat una major flexibilitat per aconseguir la integració dels corrents crítics del partit. En aquests moments, és necessari que l'actitud tant dels oficialistes com dels crítics sigui de generositat i seny. La majoria ha de demostrar voluntat d'integrar i la minoria, voluntat d'integració. Percentatges com els d'ahir evidenciaven que ni una cosa ni l'altra no s'havien produït en la família socialista. El més trist és que s'ha de suposar que, atesa la manca de grans diferències de projecte, l'enrocament té lloc per raons personals. Una formació com el PSIB-PSOE no es pot permetre que aquesta imatge es traslladi a la ciutadania. Zapatero ha demostrat que el tarannà és molt important en política. No basta dir que es dialoga. S'ha de dialogar. No basta dir que la diferència és una riquesa. S'ha de gestionar la diferència. No basta cantar la pluralitat. Aquesta s'ha de reflectir en el projecte i en els òrgans de direcció. Francesc Antich, indiscutit a pesar de les crítiques com a líder, té una oportunitat per demostrar que creu en tot això. El PSIB-PSOE no pot propugnar per a la societat allò que no practica a l'interior de l'organització. Acceptar la crítica ennobleix. Acceptar-se en minoria, també.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris