Antoni Diéguez ha posat en evidència el Govern del PP en diverses ocasions, dues en l'àrea de turisme, la qual no és el seu càrrec. Juntament amb Francesc Quetglas és del millor del grup parlamentari. Ambdós comparteixen una característica que també tenia la diputada Aina Calvo: no estan enredats en disputes internes pel poder al partit. Així tenen temps per dedicar-lo al control parlamentari de l'Executiu, que és allò que tots els ciutadans esperen de l'oposició. Fa algun temps, vaig publicar un article sobre l'«autisme» del PSIB-PSOE. Em referia a coses com aquesta. La conspiració lleva temps per a l'autèntica feina. D'aquí una setmana, els congressos socialistes s'hauran tancat. En teoria ja no hi haurà ni oficialistes ni crítics. Ja no hi haurà excuses per no dur endavant un seguiment sistemàtic de la tasca del gabinet de Jaume Matas, perquè, com bé saben els socialistes, amb l'impuls de Madrid no ha bastat mai. La situació econòmica, les infraestructures, l'educació i els serveis socials exigeixen que els grups parlamentaris de l'oposició obliguin el Govern a tenir més rigor. A partir de setembre es notarà si el nou impuls socialista es tradueix en resultats pràctics o si els resultats visibles continuen en mans d'aquells que no s'enreden. Els ciutadans de les Balears ens mereixem un Govern i una oposició millors. Aquesta serà la mesura amb què es jutjarà la classe política. Les declaracions d'intencions han perdut credibilitat. La gent demana fets, coses comunes que es puguin tocar amb les mans. La resta és com la música de fons. Se sent, però no s'escolta.