muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Els Set Magnífics

A hores d'ara, Antonio Diéguez deu estar espantat de la seva gosadia. Volia fer veure a Rodríguez que si els conservadors continuaven enarborant la mariscada de l'expedició socialista a Galícia, ells també podien treure'ls els drapets al sol sense gaire esforç. En definitiva res, es tractava de mantenir viva l'escaramussa parlamentària. Però la realitat ha convertit el joc en tragèdia. Diéguez anava a pescar moixó i s'ha trobat amb una balena enganxada a l'ham. Ara veurem com se'n surten els uns i els altres, govern i oposició, per evitar que l'escàndol no surti dels límits prevists. En aquests moments, Diéguez es troba enlluernat. Ha entrat al graner, ha fet dues mamballetes per espantar les rates, i de darrera un sac de gra, en comptes de rates, han sortit set homes amb calçotets. Sabem el començament de la història, però no en podem preveure el final. Si els uns i els altres estiren del cabdell, el mateix fil que ens ha permès descobrir el Rasputín ens durà indefectiblement a ca Donya Maria, després de passar per més d'un paradís eròtic de les Antilles o d'Alemanya. Quan un home sent que el tenen agafat per les parts, s'aterreix. I sol pegar grapada a les parts de l'agressor. Potser, perquè sap que les conseqüències que se'n deriven, de les històries de llit, solen ésser letals. De moment, Juan Carlos Alía ha hagut de dimitir com a gerent d'Ibatur, cosa que ni es plantejaren fer altres polítics involucrats en escàndols financers per un import molt superior als 129 euros que costaren les set entrades a una casa de putes de Moscou. Al senyor Alía, els seus superiors no li han permès inventar-se una excusa més o menys digna. I n'hi ha tantes! Podia adduir que cercava una església ortodoxa i que badant, badant, es va trobar en el major temple rus de l'erotisme. Gairebé tothom hauria fet per creure'l. Al cap i a la fi, un anyell, trescant trescant, se fica a la gola del llop i no se'n sap sortir. Però Jaume Matas s'ha apressat a distanciar-se, de Juan Carlos Alía, i ha afirmat que ell «no té aquests vicis», donant a entendre que el senyor Alía sí que els té. Amb amics com aquest, no calen enemics. Al senyor Alía li han clavat la puntada de peu els de dalt. No cal ni dir que quan les coses no funcionen, sempre és el de baix qui paga els plats romputs. Tanmateix, el senyor Alía no em desperta cap simpatia. La seva dimissió no obeeix a un gest de dignitat, sinó a l'acceptació incondicional de les estratègies del partit. Ha hagut de carregar-se el mort perquè era el de baix, ja ho he comentat. El disseny de la jugada és el següent: ara se n'anirà de vacances (a Rússia, no), mentre els amics el recol·loquen a l'empresa privada, cosa que no suposarà cap problema donats els seus mèrits professionals. I del Rasputín no se'n parlarà més. «Muerto el perro, se acabó la rabia». Estratègia de pissarra, com diria un entrenador de futbol. De tota manera, la cosa no va de conflicte Clinton-Lewinski. A l'opinió pública no la preocupa allò que facin els membres del govern o de l'administració amb la seva vida privada, sinó que financin, amb diners de tots, les seves possibles borratxeres o fantasies eròtiques. Si més no, de moment, mentre no se sàpiguen les especialitats de Rasputín, perquè no deixa d'ésser motiu d'inquietud el fet que uns representants de la comunitat puguin trobar divertiment passejant, amb collar i corretja, una dona a quatre potes que fa de cussa. Que pinta de malament això! Ignor fins on vol o pot arribar Antonio Diéguez amb l'assetjament al govern, però és evident que, ara per ara, l'escàndol apunta directament al cor de Matas. Alía ha caigut, pot caure Flaquer. Però qui comença a trontollar, i de valent!, és Matas. Si vol salvar-se, prest o tard haurà de donar noms. Set noms. Russos en trobarà tants com vulgui disposats a testificar, a canvi d'una corbata, que acompanyaren Alía al Rasputín. El problema és que el seu testimoni ha d'ésser creïble. Jo, si fos d'ell, de Matas, i volgués salvar-me, tiraria pel dret, a veure què passa. I cercaria en el mercat americà de la mà de Douglas, que ja és ben hora que faci qualque cosa per Mallorca. Douglas pot fer ús de les amistats i treure Matas de l'embolic en què es troba. Que el govern ha de doblar la valoració d'aquella paella que figura a l'inventari de Costa Nord? Res, home, això està fet. La valoraran a preu d'or. L'important és desencallar el carro. Al Rasputín, Park Kultury, passeig Zubovsky, on es menja el millor sushi del món damunt el ventre d'una cambrera, hi eren Yul Brynner, Eli Wallach, Steve McQueen, Charles Bronson, Robert Vaughn, Brad Dexter i James Coburn. És a dir: The Magnificent Seven, Los Siete Magníficos, Els Set Magnífics. Que en prengui nota, Diéguez. Així, fins i tot, se salvarà Alía, per a satisfacció dels seus subordinats.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris