nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín:

Vida privada

En menjarem de dret a la vida privada, de defensa de la intimitat i de tot quant els pugui servir per escapolir-se de la veritat. I és que no hem qüestionat mai el dret a la vida privada, fins i tot d'aquells que passegen els fills per les fires i processons o neguen drets a qui no comparteix els gustos sexuals, que també deu ser vida privada. Del que es tracta és de saber qui tenim al capdavant de les nostres institucions, no de què fan amb el seu temps lliure. No s'és millor governant perquè t'agradi un sexe, l'altre o ambdós junts o alternats. Tampoc garanteix una bona gestió tenir escrúpols sobre l'explotació sexual, la degradació d'una dona utilitzada com a tassó de vodka o anar a missa vespertina diària. El que volem saber és una altra cosa, si ens gestionen els quartos els que es passen de vius o els que no arriben a la mitjana. Que, per entendre'ns, no és el mateix saber-se comandat per un fill de puta que per un colló. Si qualcú intenta passar factures il·lícites és un fill de puta i per això, perquè sabem de la seva existència, les institucions tenen interventors, tresorers, auditors i oposició política per a fer-ho difícil, que impossible no hi ha res. Per contra, saber que qui ens governa guarda els resguards de coses que mai s'haurien de guardar, a més de la mesquinesa de la quantitat, ens fa sospitar sobre la seva capacitat intel·lectual. I és més greu perquè no hi ha interventors, tresorers ni auditors destinats a porgar els beneficiaris de càrrecs públics no electes. No és que els vulgui cobrar o que els confongui amb cromos de na Heidi en rus el que ens posa els pèls de punta sinó saber del cert que papers, perfums i taques no anaren directes al fems més incògnit i clandestí. O això, o ni són collons ni fills de puta però se saben impunes perquè no funcionen interventors, tresorers, auditors i oposició política. Triau.

l l l
Perquè també deu caure en l'arrecer de la vida privada tenir un dirigent veïnal expulsat de les pròpies llistes electorals per falsificar signatures i ara acusat de malversar els fons de l'associació de Veïns de sa Calatrava i de més d'un particular distret. Deu ser perquè cap d'aquestes malifetes pertany al que ells consideren vida pública que l'home del senyor Rodríguez en el casc antic, Climent Garau, te butlla o cera del Corpus i l'Ajuntament alimenta la seva megalomania amb locals veïnals i reconeixements dubtosos de la seva neoassociació. Perquè és vida privada, segons ells, l'associació reconeguda és la que sempre guanya ell i a la que no deu explicació pública perquè és privada, clar. I amb aquest so l'enterram i ni la senyora Frau demanarà disculpes als càrrecs electes de sa Calatrava ni la senyora Cirer entendrà que les teranyines elaborades pel seu antecessor, el senyor Rodríguez, mereixen les mateixes prevencions que, amb una intel·ligència que l'honora, tengué amb «l'elaborador».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris