nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
11°

Quan el vent alça l'arena

El vehicle enfila la carretera que, poc després d'haver sortit del nucli de població, és una cinta d'asfalt que s'estira damunt del territori inhòspit d'arena i pedra. Les coses són així, i ben aviat es comprèn que les distàncies es troben llargues o curtes segons un hi estigui acostumat. Tres-cents quilòmetres fan una distància considerable? Depèn.

El foraster que ha arribat a Assiut, amb la blavor del Nil que es deixa esgarrinxar per barques de veles blanques, sent un toc especial quan veu que tot queda ofegat per la distància. Allà, a la vora del riu, s'hi alcen les belles cases dels propietaris de quan el negoci del cotó tirava endavant. No tenia competència, el cotó egipci. Les cases, ara quasi del tot abandonades, tenen finestres que eren miradors sobre l'aigua que fa milers de quilòmetres sense cansar-se gens. Les finestres dels grans casals romanen tancades, amb les enfiladisses tapant bona part de les façanes. Avui en dia Assiut és una estació de tren i molta gent al carrer. I recomanacions perquè els visitants passin de llarg, si és possible. El paisatge urbà, amb minarets i campanars, es desfà dins la memòria tot just dibuixada. D'Assiut a El Kharga hi ha una bona tirada. I, segons l'hora de la tarda, el sol entra dins el vehicle sense cap mena de compassió. Són hores i més hores de fer camí com si es volgués aturar la posta de sol i així allargar el dia. Llavors un se n'adona de què el vent posa l'arena en moviment i, com si fos boira lleugera, fa nuvolets que passen sobre l'asfalt. L'arena és de gra tan petit, que no hi val tancar les finestres del cotxe. Sempre troba una escletxa per on passar per tal d'enganxar-se a la pell suada, cruixir entre les dents o fer canviar de color qualsevol tipus de roba. Sovint s'ha posat sobre l'asfalt i, de mica en mica, ha format una duna que el conductor esquiva amb la manya de qui coneix el terreny com si fos el caminoi del seu jardí. Quan s'insinuen les primeres verdors de l'oasi d'El Kharga i el vent ja no alça l'arena, fins i tot des de l'interior del foraster surt un respir. Uf, ja som a casa!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris