nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

«Kalders i Tísner»

Al marge de les seves importants obres narratives, els escriptors catalans Avel·lí Artís-Gener «Tísner» i Pere Calders, grans amics i cunyats Calders es va casar amb una germana de «Tísner», deixaren constància de la seva destresa com a dibuixants d'humor. Hi ha un llibre que ha circulat poc (fou un encàrrec editorial d'una empresa catalana), on Lluís Solà i Dachs recull una bona antologia de vinyetes humorístiques de tots dos. Es titula Dibuixos de guerra. Kalders i Tísner (Edicions La Campana, Barcelona, 1991), i per aquest treball hem pogut saber que els dos escriptors varen dirigir durant la Guerra Civil el setmanari satíric L'Esquella de la Torratxa. Com és prou sabut, amb la derrota de la República i de la Generalitat, «Tísner » i Calders varen haver de conèixer l'exili i els seus camins. Abans, però, deixaren constància d'una mena de periodisme valent, independent, lliure, modern i combatiu. I el realitzaven amb els seus ninots, eren ninotaires. Un d'ells dos, Avel·lí Artís-Gener, ja havia deixat abans de la guerra constància del seu coratge amb dibuixos i reportatges en els setmanaris satírics El Be Negre i La Rambla denunciant les organitzacions anarquistes i els grups lliurats al terrorisme. Concretament, els mateixos que varen matar Josep Maria Planas, director de El Be Negre. «Tísner», amenaçat, fou gairebé obligat pel govern autònom de Catalunya a exiliar-se a França, perquè la seva vida corria perill. Però valent com era, tornà a Catalunya amb temps suficient per dirigir L'Esquella de la Torratxa en temps de guerra. I d'un tiratge de 3.000 exemplars aconseguí passar en poc temps a 25.000 i fins i tot, amb algun número excepcional, se'n varen arribar a imprimir prop de 75.000. De la selecció que tenc davant, destacaria que els personatges de Kalders són més arrodonits i els de «Tísner» més lineals. La intenció política i combativa és una qualitat que comparteixen tots dos. Na Fiona Campbel recorda haver vist una caricatura del generaGonzalo Queipo de Llano.

-L'havia feta «Tísner» i feia referència al seu amor per la beguda. Amb una botella a la mà exclamava: «Em sabria greu que ens prenguessin Xereç».

-Aquesta és molt bona. Però encara record un acudit millor, relatiu a la fam que es va passar a Barcelona durant la contesa. Un senyor major i elegant, segurament un polític o un estraperlista, seu a taula amb una senyoreta de molt bon veure. I el diàleg va així: "Escolta, nena: Quan podré tornar a sopar amb tu?" "Ara mateix, si vols", contesta ella.

l l l

CUINA D'ESTIU
Na Fiona Campbel em diu que em convida a sopar a ca seva, però que està una mica tipa de la meva poca manya davant els fogons. Faig el que puc per compensar i li proporcion la recepta del gazpacho per a sis persones: un quilo de tomàtigues; mitja ceba; un cogombre petit; un pebre verd petit; un quart de quilo de mica de pa (del dia abans i remullada en aigua); sal; una tassa d'oli d'oliva; dues cullerades de vinagre; aigua freda; alguns glaçons de gel i, en platets separats, de part, quadradets de tomàtiga, bocinets de pebre verd, de cogombre i de pa.

-Ja em va bé, ja, tot això que em dius. Però seràs tu el que ho posi tot dins la batidora.

-Si no hi ha més remei.
-I dins la sopera, i dins la gelera.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris