algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Carta pública a Gesa Endesa

Dijous, dia primer de juliol d'enguany. Mancaven set o vuit minuts per arribar a les 10 del matí. Com cada setmana, i des que han llevat les oficines d'Inca, no me queda altre remei que passar per les de Ciutat per parlar o fer alguna consulta amb els serveis tècnics o administratius de Gesa de què, fins a les hores, sempre he rebut un tracte cordial i efectiu.

Entro, com sempre, per la planta semisoterrani i el personal de seguretat me demana el número de carnet d'identitat: 78... La persona, una senyora vestida d'uniforme, m'atura i me diu que no faci via perquè no ha passat del 78. Li repeteixo i me diu que no m'entén, que li digui en espanyol. Era prest i jo tenia l'adrenalina en bon estat, per això, li vaig dir amb molta cura per no ofendre: «Miri senyora, jo no li diré en espanyol, però, si me deixa un paperet li escriuré els números i així no tindrà cap dificultat per traslladar-los al teclat de l'ordinador». Mentrestant, arribà un company seu a qui donà el paper i li digué: «Atiende tu a este Sr. porque yo no le entiendo». Amb això me'n vaig adonar que la senyora a més de no conèixer el meu idioma, no sabia llegir i vaig pensar que era estrany que una empresa tan important com GESA tingués a l'entrada una persona amb aquestes mancances.

Tot i això, abans d'anar-me'n li vaig explicar: «Senyora, vostè té l'obligació d'entendre l'idioma amb què jo li he parlat perquè ho diu l'Estatut d'Autonomia d'aquest país, en el qual es guanya la vida. Jo, en cap moment li he demanat que me parlés en el meu idioma, que seria el més correcte, però, almanco, sí que tinc tot el dret a dirigir-me a qualsevol en català».

Així va acabar el tema, no sense que el seu company deixés caure: «Hem de ser tolerants». Jo li vaig contestar que ja era hora que els tolerants fossin una estoneta els altres, que nosaltres ja dúiem massa temps i si seguien així ens hi podríem avesar.

Estic segur que el Sr. Bartomeu Reus i Beltran, a qui tinc el gust de conèixer personalment, tindrà en compte aquests detalls. No és just que a l'entrada de l'empresa que ens dóna llum, pagant, naturalment, hi hagi persones que donin fum. A mi ningú me fa canviar la llengua, sigui quin sigui el color de l'uniforme que dugui, perquè mai he renegat del meu idioma. Jo parlo català de Mallorca i tinc la sort de poder parlar espanyol quan en tinc necessitat, però mai quan algú, per... nassos, me'l vulgui imposar. Hem de ser tolerants tots, hem de ser educats tots i hem de respectar les arrels i la identitat del país en el qual ens guanyem la vida. Aquí, a les Illes Balears, els nostres avantpassats només coneixien un idioma. Després, per imposició, n'hagueren de parlar i entendre un segon. Ara, per necessitat, ja en sentim i en parlem més de dos, però el nostre, que ningú s'equivoqui, sempre serà el primer.

«La nostra energia és el nostre client. Cuida'l». Això diu un rètol a les oficines de Gesa Endesa. A mi m'agradaria que qui m'ha de cuidar, me pugui entendre. Gràcies.

Antoni Colomer i Altimira. Inca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris