algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Los pies en el barrio y el grito en el cielo

Suposo que si algú llegeig aquest escrit intuirà de què va la pel·lícula ja que, arran de les notícies aparegudes a la televisió estatal, no es parla d'altra cosa; el que pot estranayar és el títol, ho intentaré explicar.

M'agraden els cantautors perquè solen transmetre un missatge molt directe, però he de reconèixer que tenc especial predilecció per Joaquín Sabina, no sé... té una habilitat especial que compromet el meu pensament.

Hi ha opinions que destaquen el seu surrealisme i és cert si ens centram en la forma que dóna a la seva poesia, pero els continguts estan impregnats d'un gran realisme que cobra força aquest mes de juliol, ni fred ni calent pel que fa a les temperatures ambientals, però que, en tot cas, contrasta amb les corralines de la delegació balear als antros de la capital russa.

A una de les seves cançons, el Sabina més irònic, detalla els innumerables recursos a disposició de l'opulenta societat occidental per evitar entrar en una depressió col·lectiva. Entre d'altres coses diu textualemt «Tenemos el sexo el rock y la droga, los pies en el barrio y el grito en el cielo...».

Sepre havia intuït que algunes persones de dretes, malgrat pegar-se cops pel pit i presidir tots els actes religiosos de la comunitat autònoma, ho feien d'ofici, però que, al cap i a la fi, la seva actitud era pura façana. De tant en tant, fent-me ressò de la rumorologia, m'imaginava a destacats polítics ara a l'ofici i suara al Mustang. Però ja dic, eren només imaginacions alimentades per l'intent de donar sentit a algunes frases del meu ídol.

Arran de les notícies aparegudes als mitjans de comunicació la cosa canvia; ja no parlem de rumors ni imaginacions, sinó de fets reals basats en factures i en coses concretes corraborades per la dimissió d'un alt càrrec designat com a cap de turc (tal volta la seva dona, si és que té parella, li ha dit s'han acabat els viatges).

Aspectes cridaners d'aquesta moguda, al marge de la hipocresia dels personages, n'hi ha d'altres. Un dels que destaca es la histèria del sr. Rodríguez per una factura de seixanta o setanta euros, com a molt, per tres parrillades. Seria interessant conèixer l'opinió de D. José María sobre el Rasputin.

L'altre, políticament més reprobable, és la prepotència dels membres del govern, arribant al punt de presentar factures com la que ens ocupa, pensant que ningú s'entemerà perquè estan escrites en caràcters cirílics, i, sobretot que els ciutadans ens hàgim de fer càrrec dels mal vicis dels que porten les regnes del país. Aquestes aptituds són les que els ciutadans de peu no haurien de permetre baix cap concepte; fer els ulls grossos davant uns fets tan greus ens rebaixa fins a un nivell que, la gran majoria no ens mereixem.

Diuen que no hi ha dos sense tres. La primera vegada que l'actual president tingué problemes seriosos estigueren relacionats amb una traductora de rus, ara tenim una expedició, encapçalada per ell que, inoportunament, acaba la vetlada a un lloc poc recomanable de Rússia. Quina serà la propera història relacionada amb el país de Rasputin que ens tocarà viure?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris