algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

On és el rock'n'roll?

Aquesta és la pregunta que es fan molts ciutadans i ciutadanes d'aquest gran i meravellós parc temàtic que són les illes Balears.

I no es refereixen només al desaparegut festival de pop-rock de Palma, palmat a mans de Fageda -Rodríguez-Feliu fa uns anys.

La gent es demana on és el rock'n'roll. I no és només perquè aquest hagi, gairebé, desaparegut de les festes patronals del present estiu. Que ara triomfa molt més la nyonyeria estiOT. El que es duu és anar a Eurovisión. I és que fins i tot les festes patronals són política.

No és que ens falti la marxa, és que no trobam el rock'n'roll per enlloc.

El rock'n'roll forma part de les nostres vides, del nostre imaginari col·lectiu com a ciutadans orgullosos de l'esplendorós Occident, com a súbdits resignats de l'imperi americà. El rock'n'roll és la banda sonora de les generacions que avui remenen les cireres, és el signe d'identitat de centenars de milers de persones. És el passaport d'una gernació de rebels amb les despeses pagades pels papàs.

El rock'n'roll és la tercera persona de la santíssima trinitat de la dogmàtica de la nit i la festa, o sigui «sexe, drogues i rock'n'roll». I justament ara que els entesos diuen que fa pocs dies, el rock'n'roll ha complit cinquanta anys, per aquestes latituds no el trobam. No saben on punyetes s'ha ficat el rock'n'roll.

La gent, creguin-me vostès que, al cap i a la fi, com jo mateix, també som gent, està molt preocupada, està inquieta, capficada, intranquil·la, ofuscada, obstinada, cavil·losa, meditabunda i fins i tot, afligida. No saben on és el rock'n'roll.

I és clar, ara amb tot això del viatge a Moscou per animar el Mallorca (qui escriu això hauria de fer un llibre sobre els viatges amb el Mallorca...) i la marxota nocturna del senyor Alía i els seus companys a un club eròtic de la capital russa, la pregunta ha retornat al cap dels ciutadans i ciutadanes. On és el rock'n'roll?

Que tampoc no passa res per una nit de marxa boja. Tothom és lliure d'espassar-se el fred i els nervis així com pugui i encara que sigui pagant. I a més a més, com canten els Antònia Font, «a Rússia hi viu la gent amb zero graus, se congelen i s'aguanten». No és ben bé rock'n'roll, però.

La delegació governamental illenca no es va aguantar i va sortir una estoneta per escalfar-se. Res a dir, si no fos que ens ho varen fer pagar a nosaltres. I encara mira, sort que no hi ha l'ecotaxa, que si no els turistes encara ens retraurien la manera en què ens gastam els seus doblers.

Però tot això no ens fa oblidar la pregunta, i ens continuam interrogant, on és el rock'n'roll?

Tenim un govern sense rock'n'roll.
Tenim futbol i teatre eròtic, tenim marxa nocturna i «paga la casa», tenim Rasputin (o Cas Putin en adaptació mallorquina encunyada per en Ferran Aguiló) i tenim clíniques de cap de setmana.

Però on és el rock'n'roll?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris