algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Gibraltar

En un clima de bona sintonia política seria inconcebible que el Regne Unit de la Gran Bretanya enviàs a la seva colònia de Gibraltar la princesa Anna i el submarí nuclear Tireless. Cap dels dos hi té cap feina a fer, allà. Però Londres sap que cada una d'aquestes visites «oficials» constitueix per si mateixa una afronta per al Govern espanyol. I que ambdues en uns pocs dies fan palès un clima de relacions enterbolides amb Espanya. Així que hem passat de les converses cordials entre Aznar i Blair -tan voluntarioses com estèrils pel que fa a la part espanyola- a una tensió inaudita provocada des de l'exterior.

Què ha passat, per anar d'un escenari a un altre? Senzillament, que el Govern socialista de Rodríguez Zapatero s'ha desvinculat dels interessos nord-americans que duen per nom Iraq. El tractat preferencial que l'administració Bush signà amb el Marroc de Mohamed VI, pocs dies després dels comicis del 14 de març, ja advertien de com havien de canviar les coses. I ara és Gibraltar, perquè de tots és sabut que els interessos nord-americans es llegeixen a Europa en clau britànica.

No hi ha cap indici que faci pensar que Gibraltar serà algun dia espanyol perquè els seus habitants no en volen ni sentir parlar, d'Espanya, i perquè a la Gran Bretanya ja li va bé tenir aquesta roca en la Mediterrània. En aquest context, el que hauria de fer el Govern espanyol seria limitar, tot el que pugui, l'autonomia del Penyal i esperar el moment de prendre la iniciativa per recuperar, de mica en mica, el que perdé el 1713 en el Tractat d'Utrecht.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris