muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
17°

Tropes a Afganistan

Zapatero es fa perdonar la retirada de les tropes d'Iraq enviant més tropes a Afganistan. De la retirada d'Iraq en va fer una heroïcitat democràtica, però després ha enviat soldats alguns quilòmetres més cap a l'Est per donar un missatge de compromís i responsabilitat. És a dir: de renúncia a qualsevol vel·leitat pacifista perillosa. Havia de complir una promesa electoral, diu el missatge, però no sóc desobedient del tot.

A efectes del debat amb Mariano Rajoy, està bé que Zapatero insisteixi entre les diferències entre una missió i l'altra. Enviar tropes a Iraq és pitjor que enviar-ne a Afganistan: concedit. Ara bé, també hi ha les semblances, a la vista de qualsevol lector de diaris. Primera semblança: totes dues són guerres en què els combustibles fòssils hi tenen un paper determinant. La guerra d'Iraq fa massa pudor de petroli com perquè faci falta demostrar-ho; en el cas d'Afganistan, basta recordar que el president Hamid Karzai treballava per a Unocal, la companyia petroliera nord-americana que construirà el gasoducte que treurà el gas d'Àsia Central cap a l'Índic. Segona semblança: de totes dues intervencions es pot dir, ara mateix, que es mouen en una nebulosa situació legal, en què hi ha resolucions de Nacions Unides que donen una incerta cobertura a una presència de tropes que no són de Nacions Unides. Cap de les dues respon a l'esquema, contemplat per la Carta de les Nacions Unides, d'una operació decidida des de l'organisme internacional per restablir la pau o la legalitat. Tercera semblança: tant un país com l'altre viuen en una situació de flagrant inseguretat, de violència i de fractura nacional. Tant a Iraq com a Afganistan, la democràcia i els drets humans es mouen, ara mateix, entre el terreny dels bons desitjos i el del sarcasme, sense que quedi gaire clar si la presència militar externa millora la situació.

Zapatero hauria de veure que les coses no són tan fàcils. Si del que es tracta és de donar versions per a consum de telediaris, pot explicar que ens ha tret de la guerra dolenta de l'imperialisme de Bush i ha intensificat la nostra presència a la guerra bona per la democràcia i contra el terrorisme. Tanmateix, si el que vol és fer una contribució sòlida a la construcció de la pau, té una oportunitat d'or al davant, que li exigirà tot el coratge i tota la visió de futur. L'ocasió ve amb la modificació de la Llei Orgànica de criteris bàsics de la defensa nacional, que ha anunciat per d'aquí a poc temps. El president del Govern ha manifestat que hi introduirà l'obligatorietat que qualsevol intervenció militar a l'exterior hagi de ser aprovada per les Corts. La modificació de la llei, però, hauria de ser molt més agosarada i hauria d'incloure la renúncia a qualsevol intervenció militar que no fos en legítima defensa (estrictament entesa) o en el cas d'operacions de Nacions Unides (és a dir, decidides i controlades per Nacions Unides). La retirada de les tropes d'Iraq va situar Zapatero a l'avantguarda de l'escena internacional: ara fan falta passes carregades de contingut perquè les coses no quedin en un idil·li efímer entre els manifestants i el governant acabat de sortir de les urnes.

Miquel Àngel Llauger, professor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris