algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

Gent gran

Segons dades del Gabinet d'Estudis Sociològics (Gadeso) de maig del 2004 els problemes que més preocupen els ciutadans de les Illes Balears diuen que són, per aquest ordre: Terrorisme internacional; Habitatge; Comunicacions exteriors; Xarxa viària i Perspectives econòmiques. A Menorca, i a diferència del conjunt de les Balears, es considera primera preocupació el problema del cost dels transports i les dificultats de comunicació exterior, el terrorisme va en segon lloc i després vénen l'habitatge i la xarxa viària. A part de la percepció d'inseguretat derivada de l'atemptat de l'11 de març a Madrid, l'èmfasi en l'habitatge i l'aïllament (comunicacions) és signe d'escassa qualitat de vida, concebuda aquesta com a alguna cosa més que un benestar presumiblement econòmic.

És sorprenent que en l'enquesta no aparesquin temes socials, que són certament problemàtics. Només en la franja d'edat que va dels 65 anys per endavant, hi ha un poc més de la meitat dels enquestats que es manifesta preocupat pel baix nivell retributiu de les seves pensions. Remarquem que front al 60% de Menorca, a Eivissa només aflora un 27% de preocupats. Perquè hi ha més consciència social a Menorca que a les Pitiüses? Tal vegada. I possiblement també perquè en societats marcades pel caciquisme ancestral, els majors (com en diuen a Eivissa) tenguin més assumit el fatalisme de la seva situació precària. El filòsof Duns Escot amenaçava a tots els qui defensaven el fatalisme de lligar-los a un poltre de tortura fins que no cridassin que allò que els estava passant no responia a cap procés necessari i que podria no estar-los succeint. Contra l'apatia, l'acció. O és que amb les places que hi ha als geriàtrics tenim les necessitats cobertes? O no és veritat que hi ha coes molt llargues per poder optar a aquests serveis? O no és ver que l'IPC no deixa de créixer i les pensions no ho fan al mateix ritme i queden molt per davall dels nivells de suficiència i vida digna? L'apatia de molts és culpable. La societat del consum i l'opulència margina els vells, les persones de la tercera edat... Però a mi m'agrada més dir-ne popularment "la gent gran", perquè gran és llur experiència acumulada i perquè cal fer bona la dita d'afegir més vida als anys i no sols anys a la vida... I tanmateix, les persones grans representen una franja social cada vegada més grossa. D'una banda, l'esperança de vida ha augmentat molt; de l'altra, l'edat de jubilació pot arribar força abans dels 65.

Aquest comentari ve a compte, també, d'una notícia apareguda dissabte passat a les pàgines d'Internacional dels diaris: Rússia ha suprimit els serveis gratuïts heretats de la URSS. La Duma acaba d'aprovar una llei que suprimeix una llarga sèrie de prestacions per als jubilats, com el transport públic gratuït, els descomptes en el pagament de serveis comunals i l'atenció mèdica, entre d'altres. El president Putin i el seu règim s'han passat la Constitució per davall i han "modernitzat" (diguem-ho amb ironia: si és que els retrocessos en la justícia o els avanços en la injustícia poden ser qualificats de "moderns"). Les noves normes afecten també les mares solteres, les famílies nombroses, els joves sense mitjans per pagar-se estudis... O sigui: un èxit de la modernització ultraliberal, que ja sabem quin peu calça i de quin peu bota a les nostres latituds. Els partidaris de la nova llei argumenten que el sistema d'ajudes socials, que ve de l'era soviètica, fomentava la corrupció i afavoria únicament els habitants urbans. I segurament cosa d'això hi deu haver estat. Segur que calien reformes. Però reformes per millorar i no per anar cap endarrera. A canvi, el capitalisme rus promet subsidis directes en efectiu, sotmesos al procés de desvalorització constant per mor de la inflacció, i el pagament dels quals, a més a més, anirà a càrrec dels poders locals, que pateixen uns pressuposts més exigus. Un panorama que s'assembla, doncs, ben prou al nostre. Mentrestant, una tercera part dels 145 milions de russos viu actualment en la pobresa, situació que és pitjor encara per a 31'2 milions d'habitants els ingressos dels quals no arriben tan sols al mínim de supervivència.

Quan un hom cau sota els llindars de la misèria, el més greu és que esdevé incapaç de reaccionar si qualcú no l'ajuda. Ja és sabut que la pena genera més pena. Al nostre país i a les nostres Illes, Càritas avisa que "la soledat és una nova forma de pobresa en la vida anònima de moltes persones pobres", especialment en les ciutats.

Tornant a l'enquesta de Gadeso, és possible que tenguin raó els que opinaven que l'aïllament és un dels nostres grans problemes. Però no caiguem en l'error d'atribuir-lo només al preu i a la freqüència dels vols dels avions. L'aïllament més preocupant és el de la soledat en la pobresa, l'individualisme, la manca absoluta de perspectiva social dels governs. Salvant les excepcions honroses, un insult a la consciència, si és que encara en queda.

Joan F. López Casasnovas, professor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris