algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
13°

Sort de la imaginació

Fer un cant lloatori a la imaginació és reproduir un dels principis bàsics de les revolucions modernes: s'entén el Maig francès del seixanta-vuit i els moviments hippies dels anys seixanta i setanta. Després vendria en forma de bolla de calor l'atur d'una Imaginació que forçadament es reprimiria. Però tot allò reprimit se'n ressent i, en lloc de crear positivament, fa de la truculència i del mal camí la raó de ser. Així, l'individu amb la imaginació reprimida és clarament un més apuntat al pensament en negatiu. És perquè no dóna sortida a l'activitat creativa que torna més pessimista que el color negre. La imaginació, la mala imaginació resultant de reprimir-se, és manca de seny i la bona imaginació és l'únic que pot curar-la.

L'activitat creativa, encara que sembli que no, no és privativa d'uns pocs. No i rotundament no: un pot crear en l'esment personal, un altre fent el dinar, un altre escrivint una carta i així successivament. Imaginar no és saber, és atorgar continguts originals a imatges reals o imaginades, i imaginant un pot perdre's tant que el retorn a la realitat objectiva pot costar. Així i tot el que no és tolerable és tornar un ressentit per a no haver d'acceptar el poder de la imaginació. De fet, està ple de ressentits que pretenen tornar el mal del qual els un dia se sentiren referents. El mal, però, malgrat que el vessin no hi era, i així s'embatumaven d'un betum engirgolat dins la ignorància del prejudici i també dins una voluntat de mala fe que, generalitzant, feia a tothom tan dolent com ell mateix se sentia: talment pesta tot i tots. I sembla que és perquè un dia va imaginar que li feien mal. La imaginació l'havia traït en base a la ignorància de tenir una ment televisiva. Com es cura el prejudici? Començant per no escoltar als qui són déus astres en crear-los. Solen ser aquells de qui la gent per debilitat estableix una dependència psicològica de submissió. Començant per no escoltar-los un guanyarà en autonomia i independència i, esperant, el camí sorgeix. La debilitat psicològica no és bona per al pensament ni tampoc per a la imaginació, sent l'unica depèndencia meritòria la del Déu particular harmonitzat i fos en l'univers de tot. Hi ha el perill de sentir-se l'únic bo o de ser excessivament egocèntric, però el sentit comú serà el primer encarregat de fer-nos tocar amb els peus a terra, i la imaginació, en aquest cas si és truculenta i maleïda tampoc valdrà. Els inferns que hi ha a la terra són els que generen alguns amb la seva dolentia i afecció a perjudicar, i el de la misèria transparentada en la marginació. Els marginats són realment els vençuts, són els que no poden assumir la seva circumstància vital perquè no són capaços d'adonar-se de la seva vàlua i capacitats. S'han desencantat i moltes coses no els funcionen; per exemple l'autoestima i la imaginació. Per perdre, qualsevol persona, el que no ha de fer és jugar amb la intenció mateixa de perdre. Si ho fa la vida és el el sofriment i el càstig dels filòsofs existencialistes, i no: no és així. No ni a prop fer-hi.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris