algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
14°

Malalts contagiosos

L'altre dia el Sr. Pomar i el Sr. Terrón es trobaren a la llibreria. Cordialment es saludaren i per variar s'improvisà una discreta tertulia comentant lo verda que és l'herba per devers Jamaica. En Jaume ens assegurà que la neu també és blanca, per aquelles latituds. Lautor de Tota la ira dels justos convidà a fer un whisky el responsable d'Iniciació a la Química i aquest acceptà anar a prendre un got d'aigua, per motius de salut. L'autor de Geometria descriptiva ja no beu i així de nítids li surten els sonets després de quatre anys de feina. El Sr. Terrón, que avui no porta el seu ca, passeja una cigarreta amb una cadena, ens recita uns versos i la clienta que trescava per la secció dels llibres de cuina, a la gotzoneta, quan el repara ens mira als tres, al que llegeix i als dos que escolten, ens torna a mirar de dalt a baix i fot el camp quasi d'un rampell. S'ha fet por, sembla que no li fa gens de gràcia mesclar-se en segons quins ambients. En lloc de mencabar, l'autor de Sons nets refila encara més falaguer, semblant un canari jove després duna forta muda. Passada una pausa i un altre poema i una altra pausa, l'autor de El temps que fuig que amb el temps ha après a viure com els moixos, em reclama un llibre que em va demanar fa més de quinze dies. Ell marxà al Carib i ha tornat i encara es sorprèn de que aquí tot seguesqui al seu lloc. Ves quin cas! El més estrany de tot, és que hagis tornat! He esgotat les excuses davant els clients per justificar tanta incompetència dels grups editorials. Quan més grans més ases; quan més grassos i grossos, pitjor. Resignat el Sr. Pomar, sen du Àngel camí del bar mentre s'acomiaden d'un servidor. Bé, la veritat és que el que s'acomiada és en Pomar, el rapsode desapareix així com ha aparegut, talment a la seva, com en el pròleg del seu darrer poemari que ha sorprès tant al personal (com els seus versos) retratant-se egomètric com és, sense concessions amb el lector, jugant-s'ho tot. En el temps en què tots hem contribuït a empastifar, d'una manera o d'una altra, desperma, la poesia; els versos currats i acurats d'algú que se'ls sent, es valoren i realment n'augmenten la seva demanda. L'autor, encara, n'ha millorat detalls o algun petit i insignificant error personal. Fins i tot ha portat uns fulls a la llibreria per adjuntar-los a l'obra editada. N'hi ha per tots.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris