nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

Repensar el model novament

L'aturada econòmica que viuen les Illes Balears sembla que ha deixat de ser una arma electoral, amb la qual fer demagògia, i ha passat a ser un tema que ocupa i preocupa a tota la societat. Que el debat es plantegi en termes de seriositat i responsabilitat ja és una passa positiva. Però, evidentment, no n'hi ha prou amb això. Caldria que el debat fos global i tenint en compte totes les implicacions. Perquè sembla que se va imposant un silogisme que es composaria de tres esglaons: primer, el refredament turístic, segon, necessitat de reduir places a través de la reconversió, tercer, permetre que antics hotels es converteixin en blocs de pisos. És a dir, que tot se redueix a si els establiments obsolets abandonen l'ús turístic i passen a l'ús residencial. Això és un reduccionisme que, per una banda, empobreix el debat i que, per una altra banda, la seva curta volada fa que no resolgui el problema. Fa molts d'anys que venim parlant del mateix. Segurament estam condemnats a sempre insistir en la mateixa qüestió. Hem repensat el model mil vegades. S'ha afirmat per activa i per passiva tot allò de la qualitat, de la protecció territorial, de la creació de turismes complementaris al tradicional de sol i platja. És un tema absolutament recurrent i farcit de llocs comuns. Per ventura però, el problema no és que la teoria sigui molt repetitiva o molt desencertada, el problema és que no hi ha hagut un trasllat prou important de la teoria a la pràctica. De fet, les darreres setmanes hem assistit a un enfrontament entre constructors i hotelers. I això constitueix una certa novetat en un panorama dominat per la desafecció de la classe dirigent empresarial. Precisament la gran mancança que el debat presentava, era que era un debat protagonitzat per actors secundaris, els actors principals romanien al marge. I el que seria una catàstrofe és que la intervenció dels actors principals se limiti a arreglar la butxaca d'uns quants hotelers que volen deixar el negoci i guanyar una requalificació urbanística. Algú pensa realment que l'únic entrebanc o perill que presenta la nostra indústria és un excés de places reglades? Algú creu que amb la conversió en pisos haurem resolt la situació? Algú sosté realment que amb la conversió s'acabarà el tot inclòs i l'oferta complementària es refarà? Ningú vol parlar de l'enorme fenomen que significa l'anomenat turisme residencial? Què passa amb els competidors? I amb els mercats emergents? Els comentaris, les opinions i algunes propostes se queden en un estadi molt superficial. La conversió és un dels elements a analitzar, no l'únic element, i a més a més, la dicotomia no és, exclusivament, si conversió sí o conversió no, sinó en els casos que es pugui permetre en quines condicions, amb quina compensació, amb quina reducció d'aprofitaments urbanístics. El gran objectiu a aconseguir és que tots els agents socials s'impliquin en aquest repensar el model, i que s'impliquin no només anant a una reunió, a unes jornades o a una ronda de dinars. Al contrari d'una visió molt estesa, en segons quins sectors, pens que molts d'hotelers han fet grans esforços per modernitzar i millorar els seus establiments; i pens que estan disposats a participar activament en aquesta fita d'aixecar i tornar a donar potència al nostre producte turístic, de fet, les manifestacions en què es reclama una política territorial més restrictiva és un símbol d'aquest estat de coses. Amb la implicació de tothom, encarant el tema des del realisme i amb una voluntat sincera de solucionar i no tergiversar, evitant el simplisme i el reduccionisme, tal vegada podrem dur a la pràctica moltes de les reclamacions històriques dels que ja fa molts d'anys parlen de repensar el nostre model. Potser més que l'hora del diagnòstic és l'hora del tractament.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris