nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

La guerra a la buguenvíl·lees

La sensibilitat de l'administració amb vista a fer una ciutat més habitable no sols es demostra legislant mesures de protecció del patrimoni, de neteja dels carrers, etcètera, sinó en la capacitat d'interpretar aquestes mesures per part de les persones encarregades d'aplicar-les. No cal dir que en matèria de sensibilitat, l'ajuntament de Palma queda molt per davall del cinc. Molts dels guàrdies de l'ORA, per exemple, són l'exponent de la inflexibilitat més absoluta en la interpretació de la llei, de manera que en lloc de facilitar la vida als ciutadans, contribueixen a la seva crispació. Les brigades de vigilants mediambientals han caigut en el mateix defecte. És cert que han rebut l'ordre de combatre la brutícia dels carrers, però abans de començar a posar multes a tort i a dret haurien de comprendre una cosa tan evident com que les flors i les fulles que el vent arrossega dels jardins no són brutícia. O que, en tot cas, és una mena de brutícia que no molesta el vianant. Jo visc en el Terreno, un dels barris més degradats de Palma. El fet que un jove pàl·lid i amb mirada extraviada pixi en el portal d'una casa a les sis de la matinada és la cosa més normal d'aquest món. Vòmits, excrements, papers, tassons de plàstic, verrim, botelles de cervesa, vidres, embruten comunament els carrers més pròxims a la Plaça Gomila. Un cap de la policia municipal em va comentar que la seva gent es veia impotent per a imposar un mínim de civisme en aquest desgavell. I això ho percep el ciutadà. Molt possiblement, com a resultat d'aquesta manifesta impotència dels que ostenten l'autoritat, alguns veïns del barri s'han sumat a la grolleria imperant i han pres el carrer per una soll. A posta el Terreno deu ésser la part de la ciutat on s'abandonen més matalassos podrits, i lavabos, vàters i televisors romputs. I s'abandonen a qualsevol hora del dia, prop d'un contenidor, al portal de les finques. També contribueixen a la degradació de l'espai públic del barri els excrements de ca i els cotxes aparcats damunt les voravies. I vius amb aquest darrer punt, perquè pot provocar qualque fet luctuós. Bona part dels carrers del Terreno, a causa de la seva estretor, si hi ha cotxes aparcats esdevenen una ratera per a les furgonetes que hi circulen. La setmana passada, una ambulància va fer sonar l'alarma deu minuts perquè no podia passar. I portava un malalt. El xofer va telefonar a la policia municipal, i la policia municipal li va respondre que enviaria un motorista a veure què podia fer. Si va venir, no ve al cas. Ho dic, per a deixar constància del fet que el Terreno pinta malament i no s'entreveu cap remei a curt termini. És un barri deixat de la mà de Déu, que ha caigut en mans dels especuladors més barroers. Tanmateix, encara queda alguna referència del seu antic esplendor, de l'estètica mediterrània que li va donar anomenada. Els jardins, per exemple. I concretament les buguenvíl·lees florides que, des de reixes i parets, cauen en cascada al carrer. Són una meravella. Un esclat de morats, vermells, roses i blancs, que posen una mica d'harmonia enmig del desastre general. Malauradament, tanta bellesa desapareix. Els vigilants mediambientals han vist que les flors queien al carrer, han llegit allò que diu el reglament sobre la brutícia, han confós una flor amb una merda, i han comminat els desconcertats propietaris de les buguenvíl·lees a tallar-les si no volen incórrer en una infracció penada amb una multa sucosa. En conseqüència, el Terreno s'està quedant sense un dels motius visuals més emblemàtics. I ben segur que a cada buguenvíl·lea podada els vigilants mediambientals alcen el braç, el puny tancat i el polze per amunt estil ianqui, en senyal de victòria, perquè si no han pogut netejar els carrers d'excrements, matalassos tacats de suor, de semen, sang i virus de tota mena, han aconseguit que no hi hagi flors. El seu cap haurà quedat ben descansat amb la gesta assolida. Jo? Que voleu que vos digui? Imaginau-vos-ho.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris