algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
19°

Feineria, honestedat, coherència

No sempre és fàcil tenir bona punteria en tots els viaranys de les escarades de la vida. Això ho sabem clarament la gent puntosa que hem nascut i crescut a un poble petit, que hem hagut d'aprendre a anar per enmig donant la nostra exacta dimensió de persona, perquè tanmateix tots ens coneixem de sobres. Els «fantasmes» no hi tenen res a fer als pobles, més que res perquè els vilatans els descobreixen, i ben aviat no troben llençols de mida. Ho venia a dir perquè, si unes coses s'admiren d'antuvi per aquests indrets, tan rics en qualitats humanes com magres en nombre de vots a les urnes, se'n reconeix el mèrit sempre, s'exterioritzi el sentiment o no, són la diligència, l'honestedat i la coherència. Per això, avui i ara, talment aquí, com a sineuer exercidor sempre que en tenc l'ocasió, he de manifestar per escrit que una de les persones més feineres, més treballadores del seu estricte solc, més coherents amb si mateixes i amb la seva particular trajectòria, honrades a raig i roll amb els interessos que sap que ha de defensar sense excusa ni pretext, que el que té el cul ben llogat sap sempre amb exactitud a quin seient l'ha de recolzar, deia, és don Jaume Matas (Palma 1956), el nostre Molt Honorable President. A una entrevista que he llegit un dia d'aquests no record a on, se'n poden espellucar sucoses contumàcies, tanmateix ben il·latives amb el tarannà de tota la seva vida política. Per exemple, quan li demanen de noves de l'autopista Inca-Manacor, ell contesta clar i llampant que no és un projecte a negociar (alerta, això mai, que si no la consellera Cabrer no podria davallar a Ciutat a cent seixanta per hora), és un projecte solament «aparcat». Matisa ben matisat (i mai més ben dit). També abunda que no farà marxa enrere en els projectes que ja estan en funcionament. De manera que, campaneters, menorquins i eivissencs, podeu anar fent acopi de vaselina que: les autopistes se cometran hi hagi acord o no amb el Govern central. I per 'xulo', jo. No, això darrer ho dic jo, no ho amollà ell, mancaria. O sigui, si ho entenc bé: aparcar per després renegociar l'autopista del Pla és sols l'esca, el grumeig per entretenir el personal mentre es perpetra l'execució de tota la resta. Plataforma AUTOVIA NO: ulls espolsats s'ha dit! I opín: no és que no s'hagin de millorar les carreteres, és que la cosa s'ha de fer amb el mínim impacte ambiental i destrucció de territori. No anam sobrats de paisatge ja, malauradament. Mirat de prim compte, passa que no anam sobrats de res, a dir ver. I això resulta molt mal d'entendre pels neoliberals, que si no fan els números molt grossos no els surten. Al més pur estil ianqui: que sobri, que llavors sempre hi ha allò de: 'ja que som aquí'. En el referent a l'ensenyament del català, torna a incidir, caparrut com peix de xarxa, ben coherent però, en la seva fixació per les particularitats. Que sí, home, que sí: que allò que a Sineu són pèsols, a Petra són xítxeros, a Santanyí estiragasons i a Sóller xínxuls. Que sí! Ara bé, allò que més palplantat m'ha deixat és la seva determinació ben ferma que es faci el parc temàtic. Això sí: garantint que sigui un projecte amb garanties (la redundància és seva). Quan tots els parcs d'aquests tipus del nostre hemisferi han fet o estan a punt de fer suspensió de pagaments, aquest senyor demana garantir garanties. Potser són garanties que garantissin que quan les coses vénguin mal donades pel ja consumat parc, el lloc sigui adequat per reconvertir-lo en una urbanització de luxe. O potser no. Que resulta que som un dolentot, jo, molt sovint. Ja n'hi ha que m'ho enfloquen, ja...

Gabriel Florit, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris