muy nuboso
  • Màx: 11°
  • Mín:

Fer feina en negre

Quan la Unió Europea vol resoldre un problema el primer que fa és publicar-ne un estudi. En molts casos la seva actuació no passa d'aquí, o perquè no esta en les seves mans fer-hi res a causa de la gelosia amb què els governs nacionals guarden les seves competències, o perquè no té recursos. En alguns casos l'estudi acaba a un racó i les bones intencions s'obliden perquè la Comissió Europea es distreu amb el proper assumpte que ve al cap col·lectiu de Brussel·les i no hi torna a pensar. Els prestatges de la Comissió són plens d'estudis, la majoria caducats, que han servit per a bem poc. Ara l'executiva europea ha tret una novetat, un estudi sobre el treball no declarat, el primer resum de l'economia submergida que es fa sobre el conjunt europeu. És la primera vegada que s'ho mira amb deteniment i el resultat és un mapa de colorins que demostren tres zones ben diferenciades dins la UE dels 25. Hi ha el nord, països com Holanda o el Regne Unit, on la feina no declarada representa fins a un dos per cent de tota la riquesa que produeix el país. Àustria també és dins aquest club. Llavors hi ha el sud. Països com Grècia i Itàlia, on el mercat negre arriba a representar una cinquena part de tota l'economia nacional. Espanya, per motius no explicats, no surt amb cap xifra en les taules que publiquen, tot i que l'estudi apunta que la indústria del turisme és un dels principals productors de treball en negre i sous oficials inferiors als reals. Llavors hi ha el bloc de l'est, en què la Comissió assenyala que hi ha una gran tradició de xarxes econòmiques locals que ofereixen feina ocasional a una multitud de petits emprenedors. En molts de casos, les economies de l'est depenen del treball no declarat per a una cinquena part de la seva producció. La distinció que fa entre l'est, on explica l'economia submergida en termes més bé sociològics, i el sud, en què implica més aviat el frau fiscal, és curiosa: les economies de l'est europeu i del sud depenen més dels petits empresaris i els negocis personals comparat amb el nord. No se sap quina finalitat tendrà l'estudi, més enllà de demostrar a les autoritats fiscals de cada país quina feina tenen a fer per ser considerats «europeus». Però, en tot cas, també demostra que el model fiscal del nord no s'hauria d'adoptar com el model europeu: s'hauria d'adaptar per incentivar la conservació de l'estructura social i econòmica de la quinzena de països que surten tan mal puntuats.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris