algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

L'efecte papallona

Un tall de corrent elèctric a Nova York pot deixar Mallorca sense accés a Internet. Mentre llegesc la notícia que em permet deduir aquest fet, em ve al cap un dels records recurrents de la meva infantesa -i adolescència- dels habituals talls de corrent elèctric de la tardor, vinculats a tempestes amb trons i llamps. Quan començava a ploure sabíem que, inevitablement, ens quedaríem a les fosques, un llamp de no res ens deixava a tots a les fosques i no passava res, en principi. Més endavant, quan la televisió ja estava instal·lada arreu, n'hi havia que deien, de vegades més enllà de la broma fàcil, que hi havia una correlació evident entre l'augment de natalitat a determinats indrets i les apagades de llum produïdes nou mesos abans en el mateix indret.

Tanmateix, avui també estem en constant i continuat perill de quedar-nos a les fosques -sense cap mal llamp a qui donar-ne la culpa- en qualsevol moment i, si l'apagada dura una mica, esdevé una tragèdia econòmica, no tant per l'augment de natalitat, com per les implicacions que pot arribar a tenir per a algunes activitats econòmiques, fins al punt que després de l'adveniment de l'era d'Internet, la magnitud de la tragèdia pot arribar a tenir escala planetària. Diuen alguns entesos que la gran apagada de llum d'ara fa un any a la costa nord-est americana va provocar el col·lapse d'alguns dels nodes d'Internet més importants del món, de tal manera que un gran nombre d'usuaris de ben enfora, tot i tenir corrent en el seu territori, es varen quedar sense servei d'Internet per mor de l'aturada per falta de corrent d'aquests nodes. La cosa resulta gairebé tràgica, ja que tal i com està construïda la xarxa, sense gens de planificació, resulta que com sempre, els més perjudicats per una pana d'aquestes no serien els habitants dels grans nuclis de població i de la xarxa, sinó els extrems i llocs amb menys població.

La raó d'aquesta aparent paradoxa rau en el fet que aquests grans nuclis de població tenen molta de redundància a les infraestructures de les xarxes de comunicació, de tal manera que si un node queda fora de servei, els altres el suplirien, a costa de deixar sense servei els de més enfora. Una vegada més queda palesa la fragilitat de la llegenda urbana que atribueix els orígens d'Internet a la necessitat de crear un sistema distribuït de comunicacions que fos resistent a un atac atòmic; de fet, ha demostrat no ser resistent ni a una simple apagada de llum. No resulta gens sobrer, per altra banda, dir que ho mirin per on ho mirin, i contràriament al que molta de gent pensa, Mallorca no és el centre del món ni, molt manco, el nucli central de cap xarxa de comunicacions, la qual cosa ens col·loca molt amunt a la llista dels primers que ens quedaríem sense aquests serveis en un cas d'avaria. Tot això sense comptar amb la provada fragilitat de la nostra pròpia xarxa de subministrament elèctric, que no necessita de l'ajut de cap factor exterior per ser exhibida de forma esponerosa. És per això que, ara fa uns mesos, quan em demanaren per una revista de coses d'Internet, quina era la meva opinió sobre la possibilitat, llargament anunciada, que les companyies elèctriques oferissin accés a Internet a través de les seves xarxes, no em vaig poder estar de contestar amb un sarcasme relatiu a la necessitat que, primer i sobretot, ens garantissin el subministrament elèctric i que, una vegada aconseguit això, ja es podrien dedicar a fer floritures i virgueries diverses. Tot i que l'estiu ha començat bé -vull dir, pel que fa a temperatures- hem tengut notícies que, no gaire enfora, una mica de calor ja ha provocat les primeres caigudes de la xarxa elèctrica. Fins i tot a la ultraliberal Amèrica ja hi ha moltes veus que demanen la intervenció dels poders públics per tal de corregir aquestes deficiències infraestructurals. No podrem dir que no estiguem avisats.

Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris