algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

El congrés del PSOE balear

La rotunda victòria de Francesc Antich en el congrés federal del PSOE li deixa el camí obert per guanyar les mateixes cites balear i mallorquina, el pròxim cap de setmana i el següent, respectivament. Ha estat una victòria aclaparadora, a Madrid, perquè per les circumstàncies no pareixia quedar cap lloc per a un balear a l'executiva nacional, i només per la influència d'Antich n'és membre Francina Armengol, la seva mà dreta. És vera que la pressió de federacions com la catalana i l'andalusa combinada amb l'ascendència que té Juan Carlos Rodríguez Ibarra sobre José Luis Rodríguez Zapatero va provocar la sonora rectificació del secretari general. En lloc de sortir endavant la seva idea d'una comissió executiva reduïda i molt «ideològica», deixant per al comitè territorial la tasca de representació d'interessos locals-territorials-orgànics de cada federació, el que ha sortit ha acabat per ser gairebé el mateix que era. Això obria escletxa perquè hi hagués un balear, però només una escletxa: no era gens segur que hi pogués ser. I si finalment hi entrava, aleshores qui? Se donava per fet que seria Joana Barceló. Pareixia comptar amb tot al seu favor, sobretot la bona sintonia amb Zapatero, i tothom suposava que la substitució d'Antich per Barceló seria implícitament un toc d'atenció molt seriós al secretari general balear. Doncs bé, el que ha passat ha estat exactament el contrari. Quasi ni cal dir que l'objectiu tàctic dels crítics a Antich és, justament, Armengol, en el congrés mallorquí. Per això la victòria d'Antich és tan rotunda en col·locar Armengol a dalt.

La conseqüència més immediata d'aquest èxit és demostrar a tot el seu partit, i a tothom, que a efectes orgànics Antich és i exerceix de màxim responsable i com a tal té influència a la direcció. Altra cosa és capacitat de pressió en el govern, que això depèn probablement de tantes variables que el representant d'una federació tan petita com la balear té poca cosa a fer. Tanmateix en tot allò que pertoca al control directe del PSOE balear ha demostrat que qui mana és ell. Tant pel que fa als nomenaments governamentals sota àmbit de designació estrictament indígena -Delegació del Govern, candidata a les europees..- com, sobretot ara, pel que respecta al molt més difícil organigrama partidista a Madrid. Va guanyar l'assemblea per triar delegats al Congrés federal i ha vençut en ser capaç de fer entrar Armengol a la comissió executiva. Li queda arrodonir la victòria a Balears i a Mallorca.

Els congressos balear i mallorquí poden ser moguts, o no, però si ho son, fan l'aspecte que ho seran molt manco del que ho haguessin pogut ser sense una demostració de força com la que ha protagonitzat Antich. Ara mateix tot apunta que fins i tot si els crítics no se rompen (passant-se el clan de Palma Torres-Bellón a les files d'Antich i Armengol) els oficialistes guanyaran, vist el poder demostrat. Si guanyen, Antich haurà aconseguit finalitzar les complicades passes tàctiques per situar Armengol en la línia de sortida perquè sigui ella la candidata a presidenta de Balears el 2007, si ell aconsegueix quedar-se a Madrid. Fins ara aquesta possibilitat la contaven, amb veu baixa, alguns dels que millor coneixen el funcionament del PSOE local, i que són aliens a les lluites internes, i pareixia una opció bastant desbaratada. Ara sembla que la cosa pot anar cap aquí. Per diverses raons. Una, perquè el mateix Antich és conscient, i ho ha confessat, que ell no té res més a fer «que preparar el partit el millor possible perquè un altre intenti ser president». Dos, perquè no vol tornar. Tres, perquè si no se tractàs de promoure al màxim Armengol (portaveu parlamentària i ara a la direcció nacional), per quina raó no se col·locà ell a l'executiva federal, que hagués estat segurament el més fàcil i encara més vivint a la pràctica a Madrid?

Tot aquests moviments interns, emperò, de res no serviran si Antich i Armengol no entenen que el principal problema que llasta el PSOE balear no és el qui, sinó el què. Només existeix un camí. El pacte de síntesi entre les dues sensibilitats socialistes. Com a Eivissa, a on controlarà el partit la gent diguem-ne espanyolista i probablement serà candidat el 2007 Xicu Tarrès. Una síntesi que, d'alguna manera, recuperi el que havia de ser Antich el 1999 i que, per mil raons, no ho va poder ser.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris