nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
11°

Interruptus en aquells dies de març

No hi ha casualitats o, almanco, en política, jo no hi crec. Per això, em sembla premonitori que ahir, a la mateixa ciutat i hora, hi hagués la reunió de la Comissió Parlamentària sobre els fets de l'11 de març i la de la ministra de Foment amb la presidenta in pectore de les Balears i la seva cridanera consellera d'Obres Públiques. Si es grata en les intencions dels partits promotors de la comissió d'investigació es veu tot d'una que els succeïts el fatídic dijous de març només importen per a explicar les actuacions dels dies següents, especialment el divendres i el dissabte, dia d'electoral reflexió. De fet, i al contrari de la comissió nord-americana constituïda al voltant de l'atemptat de l'11 de setembre, sembla que l'únic anecdòtic és la mort de quasi 200 innocents i la desgràcia sobre milers de ferits, familiars, personal d'emergència i veïnat. Hi ha persones que cada vegada que xerren perden una gran oportunitat de callar, i el cap i la coa deTrio de les Açores en són destacats membres, d'aquest club. Per la transcendència del que passa a l'altra banda de l'Atlàntic, el món mai no podrà agrair prou el silenci del president nord-americà després de l'atemptat. Cert que ambdós s'amagaren i no aparegueren, mànigues arregussades, a compartir el desconhort de les víctimes, però el senyor del bigot i la seva cort d'infàmia utilitzaren els mitjans de comunicació per fer avergonyir el país, insultar la intel·ligència i desafiar la veritat. Això és el que vol esbrinar la part esquerra de la comissió mentre la dreta intenta demostrar que la manipulació de l'estat d'ànim dels ciutadans els mogué a les urnes, en contra del que s'espera d'un votant d'esquerra, esquiterell a l'hora d'entregar el vot i poc partidari del «prietas las filas» que identifica la dreta d'aquest país.

l l l
Sigui quina sigui la conclusió que cadascú en tregui, convendrem que en la història contemporània més propera hi ha pocs dies tan agitats com aquells, en tots els sentits. Idò, en un d'aquests dies agitats, quan els morts s'incrementaven a cada noticiari, la meitat del país volia creure que ETA els servia en palangana de plata la majoria més gran de la història i l'altra veia en el fonamentalisme la rendibilitat de tanta pancarta i crit, fins aquell moment estèril; en aquells moments de dol, ràbia, nervis i desorientació general; en aquell precís moment en què les informacions caducaven abans d'emetre's i tothom estava pendent de la següent; en aquells precisos moments, entre les 24 i les 36 hores després d'esclatar a Europa l'atemptat més sagnant des de la II Guerra Mundia, en eMinisteri de Foment s'aturaren, obviaren la voràgine provocada pels terroristes i es posaren a signar eConveni de Carreteres d'una de les comunitats autònomes més petites de l'Estat. Mal de creure, a dir ver. Per això, perquè no seria l'única mentida del que passà llavonses que aquests dies sura, convendria que aquesta comissió conjurada a trobar la veritat del cap de setmana més llarg que molts hem viscut, demanàs els llibres del ministeri i comprovàs o amb quina fredor funciona l'Estat o quanta mentida es generà aquells dies.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris