algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Beneït per Madrid

Sempre m'ha semblat mal d'empassar que els càrrecs democràticament elegits «a províncies» assoleixin la seva legitimitat amb la benedicció dels òrgans centrals a Madrid. És un reconeixement de la necessitat de mantenir la tutela sobre unes agrupacions locals que no arribaran mai a la majoria d'edat. I tant és així que, per centrar-nos en ePSIB-43 Rúe del Percebe, els detractors del senyor Antich el menystenen perquè, segons ells, a Madrid no és ningú, mentre que els seus partidaris mostren l'ascendent sobre el president ZP per demostrar el contrari. I jo, boiano, que em pensava que era o no era segons quants li donaven suport entre la militància balear del partit. Idò, en això sí que hi estan d'acord els que li donen suport i els que l'hi neguen, els crítics i els acrítics o els oficials i els que van per lliure, per fer coherència lingüística. De fet, no solament els actors d'aquest sainet invoquen Madrid per veure la cotització política de l'algaidí, també els cors mediàtics de la dreta, inclosos aquells que amb una mà opinen sobre política i amb la resta dels cos es dediquen a acumular sous atorgats pel partit, celebren amb grans titulars allò que ells consideren fluctuacions a la baixa de la madrilenya carrera de l'expresident Antich. L'exemple de la circumstancial ubicació en l'hemicicle deCongrés dels Diputats els serví per elevar l'anècdota a categoria de tesi doctoral, i encara no han reconegut l'error, i el resultat de36è Congrés, amb la inclusió de la senyora Armengo en el màxim òrgan directiu, els descol·loca, però no amb un grau suficient per a l'autocrítica. Cerquen ossos en el lleu per llevar importància a una cosa a la qual només ells, amb les seves expectatives de veure el fracàs, prèviament n'hi han atorgada.

l l l
Bé, a dir vera, ells i tots els altres participants en aquesta lluita. Els crítics, perquè fa mal anatemitzar el que Madrid acaba de beneir, i els acrítics pel mateix, perquè el primo de Zetapeso els guarda les espatles. Ara faltarà saber on se situen els qui tenen eno perdre mai com a norma. Almanco, el senyor Cànoves és l'únic dels qui van per lliure capaç de posar la cara i jugar de front les eleccions per a la Federació Socialista de Mallorca. La resta fa setmanes que intenta fer veure que la seva crítica no era contra els qui guanyaran sinó per fer el partit més dialèctic o, si s'escau, tampoc era crítica, que, amb el bilingüisme, se'ls ha interpretat malament. Perdedors segurs: l'Agrupació de Calvià. Mentre guanyaven l'ajuntament la seva «peculiaritat» feia com si fes gràcia, ara són massa peculiars per a ser companys segurs de qui presenta batalles amb vocació més àmplia. A un ca magre tot són puces i ara l'únic que reparteix pinso és un crescut «don Xisco», en qui coincideixen les ires d'una part dels seus i de tots els adversaris. Haurien de saber que li agrada més una brega que guanyar-la.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris