nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

El genocidi continua al Sudan

La política de la pràctica descarada del genocidi és una ominosa presència en el continent africà, com a altres parts del món. Si una població fa nosa a algun poder, la política més eficaç és fer-la desaparèixer, ja sigui desplaçant-la, ja sigui eliminant-la, ja sigui combinant aquestes mesures extremes. I l'espiritualitat islàmica -suposant que tal cosa realment existesqui- no se demostra contrària a l'eliminació sistemàtica del contrari, o dels que simplement no creuen que la Meca sigui el centre de res com no sigui una realitat sociològica o cultural, en el sentit antropològic d'aquest darrer terme.

Sense que encara no hagi rebut mai cap condemna del Consell de Seguretat, el govern sudanès, dominat per la minoria àrab del nord, continua -amb una vergonyosa impunitat- el seu genocidi de sempre contra la població «africana» del país. Després de vint-i-un anys de guerra contra la població cristiana i animista del sud i de les muntanyes Nuba -i de fer pràcticament net a les àrees productores de petroli, de passada-, ara continua amb la mateixa tasca a l'oest del país, a Darfur, la zona més propera del Txad, on -segons l'ONU- s'està produint actualment la crisi humanitària més greu.

L'estratègia és la mateixa de sempre, perfectament descrita per la Human Rights Watch davant el Comitè de relacions exteriors del Senat dels EUA, circumstància que segur que farà pensar als nostres temibles antinord-americans de soca-rel que ha de ser totalment falsa, perquè tot el que ens arriba de l'oncle Sam està contaminat. Primer s'identifica i s'intoxica degudament alguna tribu rival o potencialment rival del grup ètnic que fa nosa; a continuació se l'arma degudament i se li concedeix total impunitat pels seus crims; no solament se li faciliten els mitjans bèl·lics necessaris sinó que també se l'ajuda militarment en les seves operacions sempre que s'estimi convenient; per descomptat se practica la tàctica de la terra cremada per a fer desaparèixer de l'escenari tota la població que no hagi estat físicament eliminada; i, finalment, i com és lògic, es posen totes les dificultats imaginables a les O.N.G. perquè no tenguin accés o no puguin ajudar eficaçment les poblacions atacades. Per descomptat, un dels avantatges d'aquesta transferència de bona part de la feina bruta del genocidi a «milícies incontrolades» -o que es pretén que ho siguin- és la de desresponsabilitzar-se i rentar-se les mans de l'afer. Això fins i tot permet que les hostilitats i la violència continuïn de fet quan s'ha firmat un alto el foc.

En el cas de la regió de Darfur, els encarregats de fer recular les poblacions «africanes» -per cert, en aquest cas tan musulmanes com els àrabs del nord, però de raça no àrab-, els Fur, Masaalit i Zaghava -de les quals a començament del 2003 han sorgit dos grups rebels reclamant justificadament una major participació en el govern de Jartun-, són les sis brigades organitzades i finançades per aquest govern amb els àrabs nòmades del nord, la progressiva desertització del qual els empeny durant l'estació seca cap al sud.

Mentres aquestes milícies Janjaweed, operativament recolzades també per l'exèrcit i l'aviació sudanesos, no siguin desarmades, desbandades i retirades de les àrees que ocupen, no serà possible que la població civil pugui retornar amb seguretat a les seves terres i plantar la collita per a l'any que ve. Tal com estan les coses, l'ajuda internacional d'emergència serà necessària durant almenys setze mesos.

Els propòsits del govern de Jartun són massa evidents, mercès al genocidi i a l'emigració forçada de les poblacions «africanes» -tant si són cristianes o animistes com si són musulmanes (la coherència religiosa no acaba de ser el seu fort)-, aconseguir que la població àrab s'expandesqui cap al sud del país. En definitiva, aconseguir un major espai vitals per als àrabs, talment com els nazis perseguien l'obtenció d'un major Lebensraum els anys trenta.

Si la Societat de les Nacions es va demostrar totalment inútil per a impedir les aspiracions de l'expansionisme germànic, la veritat és que l'Organització de les Nacions Unides no s'està demostrant gaire més eficaç en la lluita contra els genocidis actuals. No diguem en el continent africà, on és massa recent la seva desgraciadíssima actuació en el cas de Ruanda, on el nombre de víctimes es calcula en 800.000, o en el de la veïna República del Congo, on es parla d'un milió de morts. Si ara no s'actua molt ràpidament i decidida, la tragèdia de Darfur pot esser de la mateixa magnitud, una autèntica vergonya internacional.

Bartomeu Fiol, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris