algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 12°
21°

Esclata l'estiu

Per Sant Joan esclata l'estiu. Jaume Matas va descamisar-se a Ciutadella, en un avançament de l'striptease que tenia programat. Dies després de llevar-se la camisa, el BOCAIB publicava que el Govern mantindrà el català com a llengua d'ensenyament a les Illes Balears. És a dir, que tot continuarà tal com estava, de manera que el senyor president, de bon grat o per força, s'ha abaixat els calçons. Fora camisa, fora calçons. Ens n'hem de congratular? Sens dubte. Val més un president amb calçotets que un president equivocat. Catalina Cirer n'ha pres nota, de la rectificació presidencial, i s'ha apressat a dictar mesures encaminades a potenciar l'ús del català a l'administració, al comerç i al carrer. Ara no pot tornar enrere la convocatòria bilingüe dels Ciutat de Palma, perquè ja ha comunicat a Marina Castaño que el premi de novel·la en castellà durà el nom del seu difunt espòs. Per Sant Sebastià serà a Palma, Marina Castaño, fruint de les glòries de l'ahir. La seva popularitat ha caigut arreu en picat. Ací i enllà, descomptant Cort. Per Sant Sebastià, Marina Castaño ens farà retrobar amb aquells premis presidits pels Octavio Saltor, Luca de Tena, etcètera, i pels senyors amb sotana o uniforme militar. Tanmateix, la vídua del Nobel donarà color a la festa. Estic convençut que les primeres dames illenques li faran costat. Maite Areal, amb aquelles tres roses de pedaç damunt una cella, més esponeroses que les tomàtigues de l'Horta. Va lluir-les a les noces reials amb notable èxit, i no és qüestió que ara s'arnin a una calaixera. La Batlessa té un bon armari on triar. Tanmateix, perquè l'ocasió s'ho paga, potser estiri el pressupost i es compri un altre «traje-pantalón» a La Filadora o a Can Bou, més que res per estar presentable si ve Pérez Reverte i li ha de donar dues besades en públic. I les altres? És fàcil imaginar-ho. Donya Rosa és cafè-cafè, de manera que vestirà qualque cosa extravagant, de colors forts. I María José Frau, robeta d'organdí, no endebades és més fina que la papallona de la col. Però d'aquesta història en parlarem d'aquí uns mesos, en arribar l'hivern. Ara som a les portes de l'estiu, temps de despullar-se o de perdre el pudor. El Dúo Dinámico ens anuncia l'aparició d'un nou disc amb les seves cançons de sempre. Lolitá, Perdóname, etcètera. Amb aquest motiu, surten a les revistes amb cent anys més dels que tenien quan compliren el darrer centenari, sense que a Manolo de la Calva (miracle!) l'hagi traït el tint. Té uns cabells negres i brillants, com el xarol dels tricornis. En una entrevista, afirmen que són patrimoni nacional. I és cert. Ocupen un lloc indiscutible en el museu dels horrors, pel fet d'haver participat de l'època més banal, insulsa i cursi de la Dictadura. No s'adonen que el seu temps ha passat. Ara els escenaris són de David Bisbal. Una fan, en el Coliseu Balear, va desplegar-li una pancarta que deia: «David Bisbal eres mi luz; eres mi estrella, eres mi Dios». I acabava: «Te quiero. Afri». Ella, Afri, és una adolescent de mirada tímida, amb ulleretes rodones i amb pinta de cosidora de les d'un temps. De cap manera deixa entreveure el doll potent de poesia que la commou. Malauradament, cal pensar que Afri no serà corresposta. Dit amb altres paraules: qui es lliura amb cos i ànima, com ha fet ella, a una estrella errant, fa un mal negoci. D'aquí un any en parlarem. Bisbal haurà fet camí, i Afri continuarà ancorada a l'ESO. En tot cas, parlarem d'un altre estiu. Però tornem a l'actual. Els congressos del PSOE i d'ERC s'han celebrat amb les finestres obertes, no per la transparència d'ambdues formacions, sinó per la calor que ens assalta. A ERC, tothom sense corbata, com Bargalló; i tothom pendent de la salut de l'avi, que ara ja no és Macià, sinó Jordi Carbonell. ERC és l'únic partit amb avi. Els altres tenen cabdill, cap, líder. En el PSOE tenen líder. Actualment tots estan pendents de Zapatero, i aquest de la seva esposa. Sonsoles Espinosa ha decidit que en arribar de vacances a Menorca no hi haurà sessió fotogràfica familiar. No vol que la retratin. La ideologia condiciona la relació amb la premsa. Les esposes dels polítics de dretes no tenen inconvenient d'obrir les portes de ca seva als fotògrafs, tot procurant transmetre la imatge de família ben avinguda i cristiana. Les dels socialistes, en canvi, reben els periodistes a sabatades, com si en lloc d'ésser professionals que es guanyen el sou amb la imatge, fossin escarabats. Són les reminiscències del Maig del 68, una revolució mal parida i mal païda. Acabem amb les esquerres. En el PSM han guanyat els oficialistes, i Nanda Ramon presidirà la gestora fins al congrés del canvi. Volta el món i torna al Born. Aquesta gent semblen escolars. Encara que moguin les cadires, no les canvien de lloc.

Llorenç Capellà, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris