nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Exercicis espirituals

Qui no està avesat a anar a missa al portal s'agenolla. Margalida Solivelles m'assabenta de l'hàbit de moda a les relacions amicals consistent a participar de la preparació del sopar al qual t'han convidat. Això vol dir que quan et conviden a compartir taula has d'estar preparat per saber el que menges i acudir a la «prèvia», o sia, has de compartir cuina. Una cosa així com les matances d'un temps: no hi ha temps que no torn.

Has de saber quina carn menjaràs, com es prepara el peix, d'on provenen les verdures o si la fruita de nom impronunciable és d'un lloc concret i quins són els seus referents culturals. Vaja! que s'ha complicat molt això de menjar i compartir taula! Massa «bolla», com el menjar de Camper (jo que sempre m'havia demanat què feien els sabaters amb l'al·lusió de sobra i que ja no aferra soles de sabata: és el nou midó d'arròs en bolla? Temps moderns del profeta Chaplin que menjava els cordons amb ganivet i forqueta!). I tan bona és la ignoràcia en temps de fam, com el saber en la baldor.

Posats a menjar amb exercicis espirituals previs, a més resulta que hi ha cites gastronòmiques especials, perquè la taula té el valor afegit, avui per avui, de l'evocació nostàlgica de sabors, olors, colors i textures del temps de les padrines. O de solidaritat amb altres mons. Se'n fan llibres, tractats i adquisició de vaixelles i estris per crear el clima propici. Fra Josep Orri, fa molts d'anys, ja deia que «alguns pensen que per cuiners tots són bons, i és un gran disbarat, que és menester que sia triat home de racionalitat, de clar enteniment i discurs, i que se precien de galans, que d'aquest modo van curiosos i nets, que és la principal circumstància que un cuiner que migt bé ho fassia, sent net donarà a totes més gust». Cuinar és una manera de repartir joia a la taula, com recorda Biel Frontera al seu Aplec d'usos de cuina del Pla de Mallorca, que no és una cuina vendible, classificable i formulable des dels poders, com ho fan amb tots els restaurants que ho passen puta per mor de la crisi i el tot inclòs.

I per a crisi, la que tenim al cap amb tanta calor, ara que amb tant d'aire condicionat no es vol perdre el ritme de Cap a Cap d'Any. Basta veure la llet agra que corre en forma de tinta ordenada pels diaris que fan l'arròs més negre que els calamars. Climent Picornel i Guillem Frontera no deuen recordar què deien per Gènova del cafè que ells hi obriren, quan reneguen del renou de la cultura de la qual són pares. Qui demanava el canvi d'ase, no sap com fer l'embosta a qui ha passat la collera i el carro a un altre mul. Que els exercicis espirituals tenien, tenen i tendran sempre més d'imposició que de convivència és cosa sabuda. I encara hi ha qui s'estira els cabells del resultat del Congrés socialista. I és que n'hi ha massa que mengen sense passar mai per la cuina. Fa massa basca per anar d'assemblees. Potser sia millor la platja. O en Bisba.

I per fer conill amb ceba amb un moix, les reflexions sobre el que ha passat a Artà. La desaparició de les candidatures unitàries, dites independents, ha estat una evolució natural del partidisme democràtic: la municipalitat pot tenir autonomia de gestió, però la independència política només és per al país. La resta és beateria de processó del Corpus. El poder és una altra cosa i es pot trobar a la taula, a la cuina, o al llit on un dorm. Tot depèn, de l'oració que es resi abans de començar, del que s'ha après als exercicis espirituals.

Altra cosa és el modern Tribunal de la Santa Inquisició, que senya amb foc l'heretge a qui atorga condemna o exigeix l'acte de fe. Aquest que sempre és reaccionari. Massa calor per tant de foc. Massa ofegats per tanta seguretat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris