nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

Francesc Fiol era solerista

Francesc Fio era solerista. Formà part d'aquell gabinet que havia de tenir Jaume Matas com a conseller d'Agricultura. El vespre del seu nomenament -quan ja coneixien que el president Cristòfol Soler seria forçat a dimitir- companys seus de l'Ajuntament de Palma brindaven amb ell amb xampanya i li suggerien que renunciàs a l'acta de regidor. Tothom sap que, un cop nomenat Matas president, conservà la cartera de sanitat perquè no abandonà Cort. Ara, amb la publicació del seu darrer Decret, és possible que conegui l'honor de ser injuriat pels mateixos que insultaven el primer president que confià en ell. Fins i tot abans de publicar la norma, el nivell d'apreci de Fiol entre els partidaris que tans sols els catalanoparlants siguin bilingües havia davallat. Al darrer número de la revista de Jaime Martorel li pegaven una passadeta per haver nomenat Gabriel Janer Manila -«catalanista declarad» (sic)- comissionat per a la refundació de l'Institut d'Estudis Baleàric. Allò que ignoren els ignorants és que el nomenament havia estat efectuat des del Consolat de Mar. Ara, al PP, per ventura, hauran après la lliçó. En lloc d'enredar-se amb ideòlegs estrafolaris, recordaran Gabriel Cañellas, el qual efectua les següents recomanacions als conservadors: fugir de la guerra lingüística i normalitzar, però sense fer-ne ostentació, per compliment del deure. Ah, per cert, la llengua tengué molt poc a veure amb la caiguda de Cristòfol Soler. Si fos així, Matas i Joan Flaquer no haurien aprovat el Decret de Mínims. Ni Matas hauria festejat Jordi Pujo per legalitzar la recepció dels canals catalans. Ni Matas hauria creat una TV autonòmica que tendrà el català com a llengua vehicular. I davant tot això tan bo, Joaquín Rabasco i ASI hivernen. Per no parlar de poltrones, escriurem que han estat desemmascarats: són més de dretes que castellanistes. O Sa Clau. On és Sa Clau? Qui hi demanava el vot ha estat col·locat a la conselleria de Turisme, on deu patir una barbaritat quan llegeix els textos que s'hi publiquen en acuradíssim català estàndard. Convé llegir el llibre de Bartomeu Colom sobre el procés autonòmic. Tenim un Estatut, l'únic d'Espanya, que s'aprovà sense els requisits que demana la Constitució; un Estatut que proclama la insatisfacció del legislador sobre el seu propi contingut; un Estatut que reconeix característiques de nacionalitat a les Balears però que no gossa dir que ho són. En fi, no sé per quin motiu hem d'esperar que Maragal mogui fitxa per procedir-ne a la reforma. La contínua referència a Catalunya per part dels anticatalanistes demostra que ningú més que ells viu instal·lat mentalment -és una manera de dir- als Països Catalans.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris