nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
15°

Un any de règim

Veig que al senyor Matas l'autocrítica li ha estat negada, com a la majoria dels seus congèneres polítics, a dir ver. Per això, presenta triomfal el balanç d'un any de legislatura, talment la gent del carrer compartís la mateixa percepció de viure en un país millor que fa dotze mesos. Qualcú hauria de posar seny i situar les coses en el seu lloc: ni ha millorat ni ha empitjorat tot, ni per tots d'igual manera, ni els culpables sempre són els governs. Ara bé, presentar, com a la primera gran consecució, la pacificació de les relacions amb el sector dels grans propietaris -de finques, d'hotels i de constructores- és, senzillament, un insultant exercici de grollera prestidigitació executat per qui no té cap respecte a l'espectador. Pacificar implica una guerra, i la guerra dels propietaris mai va ser contra el govern sinó contra el govern dePacte i sempre feta d'acord amb els interessos de qui ara n'és president. No sona gaire seriós dir-se pacificador qui pertany i abandera un dels bàndols. Llevat d'aquesta grolleria, que ja apareix en el pròleg de l'inventari, la resta o són continuacions de tasques interrompudes el 1999, com eConveni de Carreteres, i un qui dies passa anys empeny, marca de la casa. A més del sonat fracàs en l'aprofitament partidista de les inversions socials, quasi reconegut amb el cessament decrack (de romput) que posaren al davant del garbellet d'aglapir vots anomenat s'Institut, de la tudadissa de fer una televisió pública sense esperances ni de ser-ho ni de tenir més públic que el captiu i convençut i de l'escenificació d'una tan absurda com desitjada per ambdues parts ruptura de les relacions culturals amb la Generalitat de Catalunya, poques coses s'han fetes. Cert que s'han canviat les condicions per a que els de sempre puguin col·locar els fills en les escoles de sempre, però això ja es feia pel portal del darrera, i que s'han dedicat ingents esforços per a menysprear el fet per l'anterior govern, siguin línies fèrries, ajuts solidaris a Camariñas o compres amb doblers de l'ecotaxa. Ni han tornat endarrera les oposicions a funcionari que tanta ràbia els varen fer -ja han pogut situar els seus en assessories i canongies diverses-, ni el català deixa de ser la llengua vehicular de les escoles, perquè seria massa feina legislativa i no és la seva principal característica...

K K K
És cert que poden posar-se la dubtosa medalla de reduir les mides d'un parc natura, grandiosa epopeia per a un govern occidental del segle XXI, i d'haver aprovat, com a primera i principal llei, la derogació de l'ecotaxa. Rebutjar un segell de consciència mediambiental, reduir un parc natural i les dificultats per a construir en zones no urbanes i construir carreteres d'alta velocitat i major impacte ambiental, realment, són significatives passes, però només si qui les fa ha estat ministre de Medi Ambient. Llevat d'això, què no seria molt si ja no fos massa per a una terra que no fa un any que pateix elaisser fer d'una dreta especuladora en els negocis i gandula en la legislació, el resum seria magre o, com el mateix president, de règim.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris