nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
12°

El melòman de la Llonja

Qui pot haver tengut la idea de crear una banda sonora per als exteriors de la Llonja de Palma? Climent Picornell en parlava divendres passat, i anar-hi darrera implica limitar-te a comentar aspectes accessoris de la pasterada acústica. Però, en fi, com que en aquesta comunitat, en aquesta illa i en la ciutat de Palma es prenen decisions tan estrambòtiques directament o indirectament relacionades amb la cultura, convé insistir en la perversió de la vida política que es manifesta en la professionalització de persones òbviament mancades de preparació per exercir els seus càrrecs. Això constitueix un robatori, un engany, una estafa; i, en el fons, els que nomenen per a càrrecs determinades persones, tot i coneixent-ne, o podent-ne conèixer, la ineptitud, d'alguna manera podríem dir que prevariquen. Hi ha una manca de professionalitat en els organigrames de govern en aquesta terra, que trobareu també en altres indrets, sens dubte, però que no trobaren, més que molt excepcionalment, en uns altres. Fer un parc -el de les Estacions- i capolar-lo quan encara no està pagat, per construir-hi soterranis, és una barbaritat que duria una societat civilitzada a calar foc a Cort. En matèria de cultura les coses encara solen cantar més, perquè hi ha una llarga tradició de nomenar per a determinats càrrecs el més beneit de cada casa. Perfil del qui ha decidit posar altaveus per afegir, al renou urbà, música clàssica per agombolar la Llonja? Servidor no conec l'individu en qüestió, però ja us puc assegurar que no és habitual dels concerts -tot i que potser li agrada l'òpera. M'hi jugaria qualsevol cosa que és persona a qui no agrada escoltar la música clàssica si no és com element integrant de l'«ambient», com en aquests restaurants horteres que s'anuncien com a elegants i amb un eslògan que equipara l'arròs brut a una natura morta de Chardin. El melòman de la Llonja és un cursi de set soles..., però ha obtengut les benediccions dels governants implicats en el cas: cosa que ens informa generosament sobre la personalitat i el criteri d'aquests governants. En fi, si continuam així, si els cursis poden embolicar la Llonja amb música de cel·lofà, en general la cultura pot acabar gestionada per una congregació de llecs sense noviciat, d'analfabets bel·ligerants i obscenament segurs d'ells mateixos. I, per més que alguns s'entestin a fer-nos creure que pertot és igual, hi ha comunitats on la cultura està en mans de persones que no fan empegueir ni donen mal exemple a les criatures. Res, que tot plegat apuja acusadament la temperatura de xafogor, de manera que lo millor serà posar-nos una estoneta en remull.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris