bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Lou Andreas-Salomé

He sabut que la UIB prepara una Setmana Feminista per als propers dies 5 al 9 de juliol. Per una estranya i curiosa associació de pensaments, i aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid i La Riera pel Passeig Mallorca, m'ha vengut a la memòria la fascinant personalitat de Lou Andreas-Salomé (Sant Petersburg 1861-Gotinga 1937), una veritable pionera de totes les llibertats de la dona. En el seu moment ens arribaren les traduccions de la seva correspondència amb Sigmund Freud i les seves memòries, que s'havien publicat a títol pòstum, així com Aprendiendo con Freud. Ja Liliana Cavanni s'interessà per la seva relació amb Friedrich Nietzsche i Paul Ree, en una pel·lícula memorable. Als vint anys, Lou von Salomé, una rica hereva russa, filla d'un general de l'aristocràcia, havia conegut Nietzsche a Roma i tingué una experiència de convivència amb ell i el metge i filòsof nihilista Ree. Gens reeixida, pel que sembla. Nietzsche confessava, a la correspondència, que, si Lou arriba a esser un home, hauria resolt la qüestió amb un duel. Més tard, el 1887, es va casar, (un matrimoni blanc), amb el seu catedràtic de sànscrit, el filòleg orientalista C. F. Andreas, i es dedicà a viatjar per Europa. El 1897 va conèixer el poeta Rainer Maria Rilke a Mònaco. Rilke, catorze anys més jove que ella, fou el primer que aconseguí desvetllar en Lou Andreas-Salomé l'erotisme i la sexualitat amb tota la intensitat que cercava i mai no havia tingut. Aleshores ella tenia 36 anys i ell 22. Acompanyà el poeta en els seus dos viatges a Rússia, on visitaren Lev Tolstoi cap el 1900. Per aquelles dates, Rilke acabava de publicar Cançó de l'amor i de la mort del corneta Cristòfol Rilke, tan admirablement traduïda al català per Guillem Nadael 1957. Lou participava de totes les inquietuds del seu moment i el 1910 publicà un llibre sobre erotisme que despertà l'interès de Freud. Dos anys més tard inicien una llarga correspondència que abasta gairebé 25 anys. Ella acudeix a Viena, on s'integra en el moviment de la psicoanàlisi. Freud, que controlava la seva escola de manera exhaustiva, decideix que Lou faci la seva anàlisi amb Tausk, potser aleshores el deixeble predilecte del mestre, més que no els famosos Bleuler, Adler i Jung. Però Tausk, a les primeres, caigué en la xarxa dels encants d'aquella dona i passà del transfer psicoanalític a zones més conflictives de l'amor humà i carnal. El mestre Freud, un veritable policia del seu món, assabentat del fet, fa diverses anotacions al respecte, en els seus dietaris. Fins que actua damunt Tausk amb crítica implacable. I el deixeble se suïcida. Na Fiona Campbel, una de les poques dones amb les quals puc parlar d'aquestes coses, em recorda dos fets importants.

-El primer és que no hem d'oblidar que Freud es mantingué sempre dins un puritanisme monogàmic sense fissures, la qual cosa dóna a la teoria de la libido una dimensió objectiva indubtable.

-Això és un fet reconegut. Que posteriorment les seves tesis siguin superades, no implica en absolut que el seu mètode de treball deixi d'esser mai el d'un científic.

-I el segon punt és que, aleshores, Freud patia ja un llarg càncer de maxil·lar, la qual cosa l'havia abocat a la impotència.

-Greu assumpte, perquè no és mal de fer endevinar forts corrents subterranis del subconscient que ens podrien portar més enfora de «Ses Arasses».

-Finalment, no perdis de vista que la psicoanàlisi, com tots els moviments desvetlladors, mitjançant talls epistemològics, per dir-ho amb paraules de Bachelard, té una llarga llista de víctimes en el seu camí.

-Lou fou venturosa. Adorada per Nietzsche, Rilke i Freud, tres gegants del seu temps, va viure'ls intensament i en va deixar constància.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris