muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:
10°

Mals principis

Ni és el pitjor dictador dels nostres temps ni el dirigent amb més morts a la seva esquena (a no ser que li encolomin els iraquians fregits pels alliberadors quan es retiraven de Kuwait), però ja ens està bé que no pugui seguir amb les seves malifetes i veure'l al davant d'un tribunal. El problema no és si la sentència serà justa, sinó a quin dret s'ajustarà: de quin poder emana la llei i quin sistema judicial el jutja. No són temes senzills, però tampoc exclusius de juristes, si més no ens pertoquen com a integrants de la comunitat que diu tenir en edret la seva principal norma d'actuació i a la qual totes les altres, les emanades de la moral, dels costums o de la religió, s'hi han d'ajustar. En el cas de Saddam començam malament si no sabem ni quin sistema judicial l'encausa ni a partir de quin legislatiu ho fa. Però tot és susceptible d'empitjorar i la manipulació de la retransmissió televisiva, amb emissió en diferit per assegurar-ne la censura prèvia, no és un bon presagi. Mentre el que es diu i com es diu en el judici passi pel sedàs nord-americà podrem creure que el porgador tem la veritat molt més que l'acusat, que ja no té res a perdre. De fet, en aquest judici, tot és com a un succedani, descafeïnat i ligth, del que hauria de fer eTribunal Penal Internaciona, si no fos perquè el govern del senyor Bush no pot apel·lar a un tribunal que no reconeix. I així s'escriuen els primers capítols d'un judici que amenaça omplir les planes dels diaris mentre sigui l'única conquesta presentable d'una agressió impresentable. A més, tenim assegurat patir el maniqueisme de qui opina que no ens alegram de veure el delinqüent a la barra perquè exigim una barra en condicions.

l l l
Sabeu de qualcú al qual la revisió salarial anual li hagi incrementat el sou en un 13'1%? Bé, idò ens hem d'alegrar que, mentre els nostres ingressos s'estabilitzen, davallen o pugen justet l'IPC, el preu de l'habitatge «només» ha afegit el 13'1% a un preu que ja era inabastable. Però encara hi ha una cosa pitjor i és que, pel que sembla, si el preu del metre quadrat l'habitatge davallàs fins allà on seria raonable en percentatge sobre els nostres ingressos, l'economia se'n aniria a la merda. O això ens han fet creure. Mentre els grans economistes de l'Escola de Valladolid es penjaven medalles pel «fabulós» cicle de creixement econòmic assolit els darrers anys, professionals d'altres escoles ens advertien que una economia que perd competitivitat industrial, no té inversió en I+D i que creix sobre el ciment i el consum interior no va enlloc. Però ara a veure qui ens diu que no som rics; que quan comptem mentalment els diners que ens donarien pel pis seran menys que uns mesos abans. Llevonces, a veure qui surt, qui compra, qui maneja la VISA sense recança, que viatja, qui canvia el cotxe...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris