algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
10°

De bregues i comparacions

A mi em varen ensenyar de petita que dos no se barallen si un no vol i des de llavors ençà he procurat ser conscient que una brega difícilment es produirà de forma unilateral, sinó més aviat consensuada, fomentada i provocada per les dues parts. Encara així la persona acostuma a desenvolupar fórmules magistrals per tenir la consciència tranquil·la i, de totes, la més comuna consisteix a donar la culpa a l'altra persona. Si en aquesta situació hi afegim interessos econòmics, herències, ajudes de la Hisenda Pública.... la cosa s'embruta d'una manera radical. Aquests dies hem estat testimonis d'un enfrontament inusual entre hotelers i constructors i dic inusual perquè, fins ara, aquests dos sectors es presentaven com un tàndem i una força conjunta complementària de la dreta més rància. Però tot s'acaba en aquesta vida i especialment els matrimonis per conveniència quan entra la crisi econòmica per la porta. A la fi un dels pocs hotelers en actiu -perquè n'hi ha que ja fa molt de temps que varen deixar de defensar els interessos d'aquest col·lectiu- ha procurat pel seu corral i ha pronunciat les paraules màgiques: moratòria i ciment. El drama està servit... A partir d'aquí, el guió està obert a qualsevol imprevist. El Govern Matas té ara una doble papereta; per una banda, s'enfronten els dos sectors que més costat li han fet en l'oposició al fulminat Pacte de Progrés i, per altra, és que qui ha encetat tot això no sols és un dels «grossos», sinó que és «un dels seus». En moments així es fa difícil atendre i donar cova a tothom, per molts estudis, informes, estadístiques i, sobretot, crítiques que s'intentin silenciar. El vassallatge als poders econòmics té això: que quan deixes de servir la seva causa, deixes de ser útil i bon governant i comencen, de sobte, els problemes. Per a la resta de mortals que vivim a les Illes, aquests que patirem la crisi econòmica i mai no gaudirem dels guanys, només ens queda mirar la feta, amb una mà a la butxaca, que aquests no són de fiar.

A pesar del panorama ja esteim a l'estiu i a la nostra terra hi ha coses que es mantenen impertèrrites, passi el que passi, com les «vacances reials». Llegint aquests dies les preocupacions i els dispositius de seguretat, m'he demanat quin tracte rebrà de la Benemèrita la Infanta d'Espanya que és capaç de parlar català i, a més a més, dirigir-se als diputats del Parlament espanyol per Esquerra Republicana de Catalunya. Vagi amb compte, Donya Cristina, que en aquest Estat Social, Democràtic i de Dret en el qual vivim parlar en la nostra llengua és vist com una provocació per alguns membres de les forces de Seguretat de l'Estat que custodien els aeroports de Barcelona i Palma. Vagi amb compte que a un al·lot mallorquí de vint anys, fa un parell de setmanes, per expressar-se en la seva llengua el varen... Ai, clar, que vostè és Infanta i ell un súbdit d'una Comunitat Autònoma de Tercera Regional.

Està vist que hi ha situacions que no es poden comparar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris