muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Fins on arribarem?

Segons he pogut llegir a la premsa, i amb titulars prou remarcats, en el Consell de Mallorca estan indignats. Diuen els mitjans que en el Consell «han passat de la sorpresa a la indignació» quan han sospitat que algunes al·legacions presentades contra el Pla de carreteres eren falsificades. Les fonts del Consell asseguren que tots els dies reben diverses comunicacions que denuncien la falsificació de la signatura en les corresponents al·legacions. També remarquen que aquest tipus de pràctiques posa de manifest la manca d'escrúpols d'algunes persones a l'hora de presentar un document fals davant l'administració i la manca d'ètica que se'n deriva. Per tant, de tot això, jo en destacaria tres qualificatius: indignació, manca d'escrúpols i manca d'ètica.

La falsificació d'un document, en aquest cas signar una al·legació en defensa d'una petició o pretensió jurídica tot suplantant la identitat d'una altra persona, és certament reprovable i, sens dubte, no fa més que tirar terra sobre la bona intencionalitat de la majoria de ciutadans. Però una vegada dit això caldria, tot i que sigui per justícia, fer algunes reflexions sobre l'abast de la indignació que mostra el Consell, o millor dit, qui governa el Consell. Tot plegat, diuen que hi ha devers 200 al·legacions presumptament falsificades. Fins i tot acceptant aquest supòsit -la qual cosa ja implica un esforç afegit- aquesta xifra suposaria el 0,8% de les al·legacions presentades. Pens, per tant, que el govern del Consell faria bé de recordar i tenir present que es varen presentar 23.000 al·legacions, una xifra com mai no s'havia vist a Mallorca. Un xifra que indica un grau de protesta social sense precedents contra una determinada planificació territorial. Però tornem als qualificatius tan contundentment utilitzats. Pel que fa a la indignació, una institució que representa Mallorca, els seus ciutadans i la seva terra, hauria de plantejar-se seriosament el grau d'indignació i de sentiment d'impotència que han de patir les més de 50.000 persones que ja fa mesos es manifestaren clarament contra el Pla de carreteres i la política territorial del PP i UM. Una protesta, un clam social -diria jo- també sense precedents en aquesta terra. Ara que ja s'han iniciat les obres d'algunes de les anunciades autopistes, ben segur que tots aquells manifestants i el seu entorn, encara més ampli, es demanen com és possible que una institució que ha de defensar els interessos de Mallorca i el parer dels seus ciutadans s'indigni per algunes falsificacions i en canvi menyspreï la veu multitudinària d'una part tant important de la societat mallorquina. De fet, com es pot obviar, negligir tan alegrement, una protesta social tan important? No seria més aviat a l'inrevés, o sigui, la societat qui ha d'estar indignada?

Quant a la manca d'escrúpols, dissabte passat vaig assistir a la concentració de Campanet, en protesta per l'inici atropellat de les obres de l'autopista Inca-sa Pobla. I allà sí que es podia comprovar la manca d'escrúpols! Una destrossa de finques, parets, corrals, etc. gairebé sense avisar i per sorpresa. Fins i tot una guarda d'ovelles va estar a punt de ser alliberada pels voltants. I record com una dona va sortir de les cases, i plorava amargament... Hi ha qui pot considerar aquests aspectes pura sensibleria. Tant se val. Jo consider que allò que passa a Campanet, ara mateix, és senzillament la manca més absoluta d'escrúpols. Per què posar-hi altres qualificatius?

I finalment, ja que parlam de manca d'ètica, seria bo recordar que si el PP i el PSOE no juguessin amb els interessos dels mallorquins (des de Madrid) faria ja anys que tendríem els desdoblaments de les carreteres més perillosament saturades. Però com sempre les solucions no es cuinen a Mallorca i les conseqüències, aquestes sí, les patim aquí... i tant!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris