muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

El cas Ramon Socias (i II)

Per a qui no hagi llegit l'anterior entrega, el tema va del jove Antoni Mestre que va ser molestat pel fet de parlar en català a l'aeroport de Barcelona i, en arribar, al de Palma. El molestaren els guàrdies civils que aquí estan a les oerdres del Delegat del Govern, Ramon Socias. Tant a l'afectat com a mi ens ha arribat suficient informació com per poder estar segurs que l'actuació de la Guàrdia Civil no obeïa, ans al contrari, a instruccions de la Delegació del Govern. No és, per tant, aquesta la qüestió. La qüestió és, en primer lloc, que es fa ben necessari constatar d'una vegada que hi ha una confrontació sorda (o no) entre la població de Mallorca (la que parla mallorquí, etc.) i les forces d'ordre públic d'obediència estatal. La qüestió és, en segon lloc, que convé treure conseqüències de l'aparent disfunció anterior: la que jo en trec és que Mallorca no és Espanya, o no és tan Espanya com els territoris de matriu castellana, o, en qualsevol cas, la policia i la guàrdia civil espanyoles no combreguen aquí amb la gent igual que ho fan a Valladolid, on no es comporten mai com a forces d'ocupació. En tercer lloc, fetes les anteriors constatacions, la qüestió a aclarir és si un Delegat del Govern ha d'intentar servir els interessos d'Espanya o els de la població d'aquí, vist que són, en alguns casos, contraposats. Ja sé que allò que contestaria qualsevol governador és que no hi ha aquesta confrontació d'interessos o que, en qualsevol cas, s'ha d'intentar que desaparegui (arribant a l'Espanya plural, posem per cas). El problema és que les arrels del conflicte són fondes i antigues: la Guàrdia Civil, per exemple, està educada per ser més sensible a qüestions com l'honor o la unitat de la pàtria que al respecte als drets individuals dels ciutadans o als drets col·lectius dels pobles de nissaga no castellana. La Guàrdia Civil té més dificultats que l'exèrcit per adaptar-se a una situació democràtica (cosa que vol dir, bàsicament, posar-se sense reserves a les ordres del poder polític). L'exèrcit acaba de fer una cosa que no li agradava: retirar-se de qualsevol manera de l'Iraq; en canvi, la Guàrdia Civil i la policia encara han de demostrar que són capaces d'observar la legalitat vigent quan no els agrada. Encara no han acatat amb convicció alguns articles de la Constitució ni n'han captat el flaire democràtic. Encara no és segur el seu sotmetiment al comandament civil legitimat per les urnes. La Declaració Universal dels Drets Humans encara és paper mullat dins les casernes, on campen la vehemència patriotera i el tenir-los ben posats. Ignorar això és fer oposicions a fracassar en el comandament dels cossos repressius, perquè la pel·lícula no és només de lladres i policies, sinó que el guió té altres personatges, com el d'Antoni Mestre, que no és precisament ni lladre ni policia. Un Delegat del Govern aquí n'ha de saber molt per simular amb èxit que el seu paper no és el dels governadors criolls de les Amèriques, que havien de triar entre estar al servei del rei o sublevar-se amb tota la colònia. Na Catalina Cirer, en temps de la qual també fou detingut Antoni Mestre, tenia clar per a què l'havia posada Espanya veïnada de Correus, i compensava aquesta perversió moral fent cara de ser de mel i sucre. Però el PSOE va guanyar i governa amb els vots (també amb aquests vots) d'aquells que no eren tan il·lusos com per esperar comprensió ni protecció dels nous governants, però que esperaven almenys el cessament de les hostilitats i el final de la deriva autoritària que caracteritzà el període del govern anterior. Si l'Estat no envia els seus servidors armats a costura, a aprendre mallorquí i bona criança, haurem de renegociar el contracte amb el socialisme espanyol (o, alternativament, les condicions de la nostra rendició).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris