nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

Saddam Hussein a la tele

El judici de Saddam Hussein a Bagdad té moltes possibilitats de convertir-se en un espectacle que el nou règim voldria poder evitar. Quan Hussein va comparèixer a la televisió aquesta setmana per declarar davant el tribunal que l'acusa d'un seguit de barbaritats, no era l'home humiliat que la premsa havia mostrat després de la seva captura. A més de conservar la convicció que encara és el president d'Iraq, conserva una part dels aires presidencials, i va saber aprofitar els seus minuts en càmera per dir el que considera quatre veritats. En unes paraules que no eren les d'un home derrotat va dir al jutge, per exemple, que no hauria de fer feina per a la coalició dels americans. Va dir tantes coses que es podrien haver pres per un desafiament cap als senyors del tribunal i el jutge va prohibir que la seva veu se sentís per la televisió a Iraq. Pel que sembla, l'efecte va ser el contrari del que cercaven: va córrer la veu que es volia silenciar Hussein per por que donàs forces a la rebel·lió contra el nou govern, o simplement pel que podria dir sobre persones que ara són al carrer. No hi ha ajudat gens que tots els periodistes autoritzats per ser en la sala fossin de mitjans de comunicacions americans: no n'hi havia cap d'estranger que pogués entrar. No ha ajudat l'horari que es va triar fer declarar Hussein: coincidia amb l'horari en què es podria transmetre en directe a totes les vivendes d'Estats Units. Els cínics acusen Bush de voler aprofitar el judici per millorar les seves possibilitats de reelecció a la presidència americana aquest novembre. Hussein més o menys deia el mateix en la seva compareixenca. Després d'haver estat tancat tots aquests mesos Hussein s'havia esborrat una mica de la memòria, no sortia al diari i no se'n parlava gaire. Ara ha fet portada arreu del món, i se'l vesteix amb una importància renovada. La seva reaparició ben segur tornarà a dividir la societat iraquiana, per una part de la qual sense cap dubte despertarà una certa nostàlgia del passat, per brutal que fos el règim. El que no farà de cap manera és el que volia el nou govern iraquià: unificar el poble.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris