algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Aigües salabroses

Quan eixuguem la terra des de les seves pròpies entranyes i li extraiem fins a la darrera gota, entra l'aigua salabrosa per ocupar l'espai que deixa l'aigua bona per a beure. Diuen que la salabrosa és mala de fer tornar enrere. Quan un aqüífer se salinitza, és difícil, o quasi impossible, de recuperar. És la conseqüència de la necessitat? La factura a pagar pel «benestar»? No, és el culte a l'estultícia. Veure com a poc a poc ens acostem a un mal evitable i no hi posem remei, és indubtablement un exercici de profunda irracionalitat.

Diuen que a la natura no hi ha mai espais buits. Que pels porus que deixa lliura l'aigua extreta s'hi produeix una intrusió d'aigua salina, ho podríem explicar per algun principi elemental de física. A la política, al món de les idees, opera, igualment de forma inexorable, un mecanisme quasi similar. «Suelte ideas, señor, antes de que se las suelten a usted», diu l'assessor al president mexicà, a la Silla del guila de Carlos Fuentes. Certament , quan un polític o un Govern no té propostes per fer, corre el perill que altres usurpin el seu paper, i ell torni simplement un titella. Però a aquest extrem s'hi arriba a poc a poc, com l'aigua salabrosa arriba a les grutes subterrànies. Que el model de país que defensa la dreta estava exhaurit, fa molt de temps que ho sabíem. El mateix president Matas, cap allà l'any 1998, digué que les Illes Balears estaven saturades. Ara, més de sis anys després, el desenrotllisme és l'actitud que continua il·luminant les actuacions del nou Govern conservador. Mentrestant, són moltes, i molt diverses, les opinions que s'expressen en el sentit que és necessari redreçar el rumb. A aquestes, els fets, els indicadors econòmics, la situació social, els estan donant la raó.

Un país turístic com el nostre, amb la nova situació dels mercats internacionals, necessita noves receptes, i no apareixen. Ens trobem davant una situació preocupant: l'absència d'idees per part de qui exerceix el poder executiu. Davant aquesta situació, seria important que els consellers i el president sabessin escoltar per poder reposar l'aqüifer absent d'idees pròpies. Indubtablement, escoltar tothom per igual, per deixar entrar l'aigua que més interessa al país. L'aigua de l'interès general, de la defensa de l'empresa, dels llocs de feina, dels més necessitats.

També haurien de saber que, si no tenen idees, a la llarga seran arrossegats per les idees dels altres. Cap problema. La qüestió és que, abans que arribi la seva caducitat, l'aigua salabrosa pot haver envaït el país. La generalització del tot inclòs, la crisi del mercat de paquets turístics, la falta de capacitat de reacció davant les noves tendències del turisme, la pèrdua de qualitat dels contractes de treball, l'excés d'oferta d'allotjaments turístics i residencials, són qüestions que s'han d'afrontar. Però, per damunt de tot, haurien de saber que cada dia que passa sense idees, l'aigua salabrosa, inexorablement, fa el seu camí en forma de desànim col·lectiu. La primera responsabilitat del Govern avui és, per tant, evitar que la sal del desànim és converteixi en l'element corrosiu de la capacitat de reacció del país.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris