algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
10°

Bovejar

Per als ensenyants ha arribat l'hora d'enllestir les memòries del curs que acaba de finalitzar. Aquests balanços solen comportar detalls de llum i ombres: les actituds, l'aprofitament (?) de l'assignatura, el procés d'aprenentatge, la disciplina, l'esforç... tot de valoracions que ajuden a entendre què ha succeït al llarg dels mesos que van de setembre a juny. No hauria de ser un document burocràtic, sinó una eina de reflexió per, si cal, corregir i millorar la pràctica docent del futur immediat. Ignor si des de l'Administració aquests papers es lligen; m'imagín que, si més no, es deuen fullejar aleatòriament. Així, hom es pot assabentar de les diferents mancances que tenen els nostres centres docents i també es podria traçar una mena de radiografia de l'alumnat (ep, i del professorat!) que omple les aules. Amb la batalla guanyada de l'educació gratuïta i obligatòria per a tothom fins als setze anys, la massificació esdevé més gran. D'aquí una necessitat imperiosa: l'atenció a la diversitat. Això vol dir recursos i més personal especialitzat per trobar i per donar tractaments diferents a qui són diferents. Ningú no és idèntic a un altre i, tanmateix, en democràcia, bàsicament tots som iguals en drets i en deures. I perquè la igualtat sigui operativa, cal discriminar. Ni els ambients familiars, ni les seduccions del consum, ni els incentius socials actuen de la mateixa manera sobre al·lots i al·lotes motivant-los així o aixà. S'ha de tenir molt present.

No és d'ara que els professors denunciïn un fet que afecta greument l'accés a la cultura. Diuen que els fillets i els joves no saben llegir. Clar que no es poden universalitzar els fracassos; no obstant açò, provem de fer llegir els alumnes en veu alta i experimentarem un neguit alarmant. Perquè el resultat de generacions de joves amb serioses dificultats de lectoescriptura és una gent que no s'expressa bé. En general, es diu que qui té coses a dir, però no encerta a dir-les, és que no les sap. El què i el com van aquí també estretament lligats. Un pensament aclarit s'expressa amb claredat i una expressió embarbussada indica un embull de pensament. Ens hem fixat que molt poca gent parla bé en públic? Doncs, vet aquí una democràcia de mala qualitat. Aquest problema no és atribuïble només als polítics (que déu n'hi do!), sinó també a portaveus mediàtics, «opiniatres», professionals de la paraula, etc.

Segons el Diccionari Alcover-Moll, «bovejar» significa «fer o dir coses bojals, de poc seny»; «gastar el temps en coses vanes, inútils», i «jugar, fer alguna cosa per riure, per anar de berbes». D'on trobam «bovejar» o «bovetjar» emprat com a «aferrar-se jugant, jugar bellugant-se molt». Quan els al·lots s'encalcen i s'empentegen tot rient, jugant i movent gresca, en direm que «bovetgen», o sigui, que no s'estan en posa i fan renou. Sembla, doncs, que no és tan sols l'al·lotim de l'ESO, sinó que també hi ha força gent poderosa que, en canvi, «bovetja» massa, i clar, llavors no parla bé, no sap què es diu i desbarra. I és que «bovejar» etimològicament ve del llatí «balbius», que és també l'origen de l'adjectiu «boig, boja». (Així: de balb \> balbejar \> baubejar \> bovejar). «Balb», que significà primerament «quec», després fou «mancat de sentit del tacte, enfredorit» (d'on ve «tenir les mans balbes»).

Però no ens emboliquem més: la realitat és que en el parlar de les persones es manifesta la personalitat de cadascú. El geni de l'idioma té per fet que qui no parla bé és curt d'enteniment i ha perdut la raó o la té greument pertorbada, o sigui que és boig. (El savi Joan Coromines fa derivar «boig» del gòtic «bauths», que vol dir «mut» i «sord»: qui no parla, qui no sent; qui no pot expressar-se ni pot entendre). A quin món de bojos vivim!

La pronunciació sorda de la palatal en femení (aquí deim «botxa» i no «botja» o «boja», és deguda -diuen els experts en dialectologia- a l'analogia amb el final masculí. Del diminutiu «boget» ve el mot «boiet» o «boet», que remet a significats com «mancat d'enteniment, que obra irracionalment; entremaliat, que actua esvalotadament». Qui no ha vist qualque vegada un llamp boiet, aquest llunyà que no va acompanyat de tro perceptible? I què dir dels dimonis boiets, que per ells mateixos expliquen millor que cap analista rigorós la manera de fer d'alguns polítics del govern, sigui quin sigui el govern, però especialment el que presideix en Matas? Dels dimonis boiets i del govern, n'haurem de parlar un altre dia. Ei, i sense bovejar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris