algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Sota la presidència holandesa

Avui és el segon dia que el nostre futur és en mans dels holandesos, més o menys. Ahir començava la presidència holandesa de la Unió Europea, càrrec que ocuparan durant sis mesos. Aviat les presidències semestrals s'hauran acabat, esperem, ja que amb la remodelació que li volen fer a la Unió arribarem a tenir un president que es mereixi el títol i almenys tenguem el temps, els dos o quatre anys que durarà la presidència, per aprendre a pronunciar en el seu nom del senyor en qüestió i potser fins i tot conèixer la seva cara. Despús-ahir acomiadavem Bertie Ahern, el primer ministre d'Irlanda, el darrer president europeu, que per Dublín té fama de ser ficadís i un bon negociador. Ho ha demostrat des del gener, amb l'ampliació de la UE a vint-i-cinc membres, l'acord sobre la Constitució i la selecció del portuguès Jose Manuel Durao Barroso per encapçalar la Comissió Europea. Poques vegades s'ha aconseguit tant en un termini de sis mesos com el que ha tengut Ahern per posar això en peu. I avui Ahern ja és a ca seva celebrant els seus èxits, mentre l'holandès Jan Peter Balkenende ha assumit el càrrec. Els holandesos ja han dit que el seu temps com a dirigent d'Europa es dedicarà a consolidar el que s'ha fet darrerement. Es tracta d'ajudar Durao Barroso a fer funcionar la Comissió expandida, ajudar a encaminar el nou parlament i evitar que es descarrili l'acord sobre la constitució. Si conserven els avancos que han fet el irlandesos ja hauran fet molt. Però tot i les seves intencions de no crear massa ones durant la seva presidència, els holandesos hauran d'afrontar un assumpte molt controvertit: el de l'accessió de Turquia a la UE. Abans d'acabar l'any la UE dels 25 hauran de decidir si oferir a Turquia la possibilitat de negociar la seva entrada a la Unió o si deixar-los fora deu anys mes. No serà un debat fàcil per a Holanda, un dels països on mes es tem els avanços de l'extrema dreta xenòfoba. Qui hauria dit que Holanda avui dia tendria tendència a tancar-se i cercar com defensar suposats valors tradicionals, i que Irlanda, país aillat i introvertit no fa gaire anys, s'hauria fet un nom com a una de les portes obertes de la UE.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris