algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
16°

L'oportunitat d'una edició crítica

Una agosarada nova editorial, edicions del Salobre, domiciliada al Port de Pollença, acaba de publicar l'Obra poètica completa (1953-1993) de Miquel Àngel Riera, en una acurada edició crítica a càrrec de Pere Rosselló Bover, un vertader tour de force que, de moment, sembla que no ha tingut l'acolliment o la recepció que sens dubte es mereix una comesa tan important.

Aquesta manca o dificultat de recepció -sens dubte una circumstància molt generalitzada i «normal» per a tota la producció del gènere que és la parenta pobra pel que respecta al nombre de lectors-, per ventura es veu potenciada per certes actituds de les forces vives manacorines envers tant la personalitat com l'obra de Miquel Àngel Riera, vuit anys després -com passa el temps!- del seu inesperat i traumàtic (i aquest qualificatiu queda dèbil) traspàs, personalitat i obra que pareix com si no acabés de ser plenament reconeguda i integrada. Evidentment, Miquel Àngel Riera és molt més -moltíssim més- que una glòria local. Però, justament, pel seu valor dins tots els àmbits d'expressió catalana, sembla que, corporativament, l'Ajuntament de Manacor podria haver-se manifestat més legítimament orgullós de l'abast de l'obra del seu fill el qual, per altra banda, tant i tant va fer per al conreu de les lletres entre els seus conciutadans, amb gran generositat i esperit de companyonia, qualitats no sempre presents entre la gent de ploma.

Tanmateix, una vegada rellegits en aquesta edició els Poemes a Nai, Biografia i La bellesa de l'home -i conscient també de la reelaboració que Riera va sotmetre El pis de la badia per a la segona edició (malgrat aquesta es produís sols un any després de la primera)-, un se'n tem tot d'una de l'impacte i de la decisiva contribució de tota aquesta intensa i extensa reescriptura, tan característic de la seva manera d'entendre la recerca abassegadora i abrusadora de l'expressió o de la composició justa, si se'm permet aquest mot que -en el cas present- segurament implica molts d'altres qualificatius. Perquè no és gens fàcil provar de descriure la passió per l'escriptura de Miquel Àngel Riera. Ho diré d'una altra manera: sols llegint aquesta edició crítica m'he adonat de fins a quin punt l'edició de Tots els poemes (1957-1981), publicada per Edicions 62 el 1985, la qual servidor erròniament em pensava que deixava fixat el text dels seus cinc primers llibres, ha quedat outside. El que vol dir que tots aquells que no hem seguit totes les nombroses edicions que s'han fet dels seus poemaris -en realitat, llibres totalment unitaris, per descomptat- fa temps que hem deixat d'estar realment al dia quant a la seva lectura o recepció. I servidor que tant de valor donava a la primera edició dels Poemes a Nai de la primitiva col·lecció La Sínia, de la benemèrita Editorial Daedalus (1965)...! I el té, bibliogràficament, però ja no textualment!

La meva primera conclusió, doncs, és que qui vulgui conèixer l'obra poètica de Miquel Àngel Riera, sense complicar-se la vida amb consultes bibliogràfiques, el que ha de fer és utilitzar aquesta edició. I la meva segona conclusió és que la relectura de tots els seus llibres de la parenta pobra i rica per aquest mitjà, degut a la qualitat dels resultats finals, fruit de tanta insistència i de tant de deler, pot fer eventualment que hàgim de revisar el parer que ha circulat aquests darrers anys donant més valor a la narrativa que a la poesia del nostre autor. En qualsevol cas, la meva opinió és que tanta feinada i tanta eficàcia -perquè la feinada s'ha fet en estat de gràcia-, posades ara tan en evidència per la labor de Pere Rosselló Bover, requereix de la classe lletraferida (o de la classe lletraaccidentada, que deia en Miquel Àngel) una seriosa relectura de la totalitat de la seva obra.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris