algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Dues cares de dues monedes

Llàstima que l'exsenador Simó Pere Barceló no hagués posat seny entre els seus pars quan una part d'aquest país estava disposada a emprendre el difícil i desconegut camí de la renovació de les bases del nostre sistema econòmic. De tots els hotelers, ell és l'únic que ha fet partidisme des d'un partit i no amagat al darrere de Foments i Federacions, i sap discernir a qui toca jugar cada paper i qui és el més apropiat per fer-ho, que no sempre és el mateix. Per això, ara, quan fa d'hoteler, sabem que defensa els interessos del seu gremi i no cerca un protagonisme que ha tengut refrendat per les urnes quan l'ha volgut. És una important diferència que li dóna una credibilitat molt superior a molts dels polls entrats en costura. Que què volen els hotelers? En bona teoria garantir la continuïtat del seu negoci i incrementar-ne el rendiment, si pot ser. Quines accions posen en perill aquest principi universal de l'empresariat? L'excés d'oferta en el mateix indret, la competència en altres llocs i el canvi de gustos o de costums de la demanda. Per tant: sobren places, el preu no pot servir per competir amb qui té la facultat de depreciar la seva moneda i s'ha de controlar la imatge del destí i posar límits al creixement del turisme extrahoteler, molt més depredador de recursos, de paisatge i d'ocupació laboral. Difícilment ho pot fer un govern de dretes, compromès amb els constructors, sense cap control sobre el sindicats i incapacitat per prendre mesures dràstiques de control de qualitat (ja s'ha vist el que fa amb els expedients sancionadors que hi havia).

l l l
Per això sona a crit en el desert el seny de l'empresari, mentre al mateix temps, aquell que diu representar-lo des de la Federació Hotelera de Mallorca, demana la benedicció còmplice de les institucions per reconvertir els hotels obsolets, rendibilitzats amb escreix i ara fora del mercat, en habitatges. Perquè al manifestant antiparc de Llevant, el senyor Pere Cañellas, li queda molt bé apel·lar a la manca de pisos per a joves o de protecció oficial com a «vaselina» per entrar-nos pel darrere el que només és especulació. A més d'oblidar d'especificar a favor de qui està, si dels hotelers que volen abandonar l'activitat, com ell, o dels que, com el senyor Barceló, pretenen continuar en l'ofici, ens amaga, talment feia el senyor Matas amb els informes tècnics contraris aPla Hidrològic Naciona, els estudis que demanen esponjar les zones turístiques. Difícilment es rebaixarà la densitat de població i millorarà el paisatge si no s'enderroquen edificacions. Però hi ha una perversió encara més grossa: els hotels a reconvertir són tots en zones turístiques (els de ciutat són rendibles) i és de suposar que molts d'aquests nous habitatges acabaran com a segona residència o, encara pitjor, en oferta turística no reglada, deslleial competència del hotelers de veres. A qui vol enganar? Per ara, i pel que es veu, a molts dels que paguen el seu elevat i secret sou.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris