algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Història d'un vinil

La primera vegada que n'M va escoltar aquell disc estava enfebrat. Un gripot d'hivern post-adolescent, suat dins del llit amb sucs de taronja i brous de gallina amb ous cuits a dins. Quan sent la primera peça d'allò que llavors era un vinil -avui acaba de recuperar aquell àlbum en una edició en cedé- li ve al paladar regust de fruita amarga amb frenadol, però també el mateix nus a l'estómac que li va crear aquell dia. El primer que va fer en tornar a les classes va ser anar a la sala de professors a cercar n'F, tot un personatge: havia triat el disc, una original mescla de jazz amb el que avui en dirien «ritmes llatins», un punt de be-bop i veus avellutades, per il·lustrar, amb dues pel·lícules que ara n'M no recordaria ni que el penjassin pels testicles, el crack del 29 i el New Deal de Roosevelt. L'assignatura la va aprovar sense pena ni glòria. El disc, però, es va convertir en un petit tresor que va dur amb ell, gravat en casset, fins que aquest casset va caure en mans de na P, una companya de facultat que era incapaç d'escoltar cap música que no tengués guitarres distorsionades. N'M li va deixar el vinil perquè en fes una altra còpia -el casset es va enredar en el reproductor del cotxe de son pare de na P-, sabent que no el tornaria a veure pus mai més. Encara s'escriuren de tant en tant, però no ha gosat mai demanar-li-ho. I no el recuperarà mai, aquest disc. Però tant li és, i en el seu moment no el va afectar gens, tampoc, perquè ja havia comprat un paquet de deu discos amb totes les gravacions -les incloses en els àlbums previs i les inèdites- d'aquell grup de jazz amb ritmes llatins, un punt de be-bop i veus avellutades. Amb el temps, però, va arribar a la conclusió que no era el mateix. Que havia de menester tenir el recull complet, les versions enganxades una darrera l'altra, unides per aplaudiments discrets i qualque xiulo. Va trobar el disc, llavors descatalogat, en una botiga de segona mà de Barcelona. Tenia els costats de la funda desenganxats, però el vinil semblava en bon estat. Estava dedicat, cursi i en castellà. Li va fer gràcia. I el va tenir al prestatge de devora el tocadiscos fins que es va embolicar amb n'A, una companya de feina a qui no l'importaven ni la seva parella ni la de n'M. Com te pots imaginar, n'M li va acabar deixant el disc dedicat cursi i en castellà, convençut, amb pena, que no els tornaria a veure. Ni a ella ni al disc. Li ha sabut sempre més greu això des disc. Tot aquest temps s'ha consolat amb els deu vinils amb totes les gravacions, els ha passat a cedé. N'ha fet un, fins i tot, amb totes les peces de l'àlbum per ordre, però ell, que és maniàtic, diu que no és el mateix. Avui, rebostejant en la fnac, ha trobat una reedició del disc, en format digital, AAD. No té el glamur del plàstic negre i la funda immensa, és més discret, però és la mateixa gravació, els mateixos temes -dos «bonus track» que no destorben, al final-, els mateixos agraïments en la contracoberta. L'ha comprat, amb un dubte: si el deixa a na V potser que no els torni a veure, ni a ella ni al cedé. N'M ha decidit regalar-li'l, meam si així...

Maties Salom, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris