algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Alerta amb el pessimisme

D'un temps ençà van proliferant opinions i comentaris sobre el futur del nacionalisme polític a les Illes Balears. La tesi que sosté aquestes opinions i comentaris és que aquest nacionalisme està en crisi i que es troba en un procés minvant que durà cap a la seva desaparició o, com a mínim, cap a la seva residualització i l'extraparlamentarisme provocat per la barrera del 5% i la seva divisió. Es pot estar, almanco parcialment, d'acord amb el diagnòstic, ara bé, no estic gens d'acord amb la conclusió, almanco amb l'automatisme amb què es formula. Que el nacionalisme no està gaire bé, és evident; les raons d'aquest estat són prou conegudes: resultats electorals, conjuntura demogràfica de forta immigració, tensions internes per estratègies considerades erràtiques, pèrdua d'influència i de poder públic... Dit això, però, tampoc no cal veure-ho tot plegat com un desastre sense tornada endarrere. En la vida i, sobretot, en política, cal mirar les coses amb perspectiva. La construcció de l'espai nacionalista no ha estat una tasca gens senzilla. De fet, les xifres dels anys 80 s'han d'agafar amb pinces perquè responen a una època de poca maduresa dels espais polítics. Per exemple, els grans resultats d'UM l'any 83 no responen a un nacionalisme existent que s'ha anat desinflant, sinó a una subrogació temporal de l'espai en desaparició de la UCD de Suárez. La utilització de les xifres és lliure, però molt sovint és més una interpretació que una realitat objectiva. A un poble com el nostre haver aconseguit per al nacionalisme un espai que va entre un 10% i un 20% no em sembla un fracàs, sinó un èxit relatiu; no un gran èxit, tampoc no es pot exagerar. El nacionalisme ho té quasi tot en contra: mitjans de comunicació, sociologia política, bipartidisme, exclusió del poder... dins aquestes coordenades tampoc no és tan fácil aconseguir surar. Aquí, per tant, hi ha dues qüestions a resoldre. La primera qüestió a resoldre és si certament això s'ha acabat, perquè que hi hagi problemes no té perquè significar la mort. Pens que hi ha un espai de gent i de creadors d'opinió que vota i es mou prioritàriament en clau nacional i aquest espai té suficients dimensions i solidesa per pensar que s'ha de fer molt malament per quedar fora de les institucions. Si es manté la xarxa i es lluita intel·ligentment perquè no s'esbaldregui, si es manté perfil propi i es projecta una renovació de continguts que respongui als canvis que s'han produït a la nostra societat, aleshores, tampoc no cal ser excessivament pessimistes. Des d'un cert punt de vista el pessimisme no té perquè ser dolent. S'ha dit que un pessimista és un optimista ben informat. És a dir, si el pessimisme el que denota és la necessitat de sacsejar les coses, de replantejar determinades estratègies, de donar una nova empenta, aleshores pot resultar positiu. Ara bé, si el pessimisme torna un factor desmobilitzador, un factor que faci perdre força, que desengresqui la gent, aleshores pot tenir uns efectes molt perniciosos. Personalment, pens que la gran novetat de les europees és l'aparició d'un tercer partit nacionalista al mapa balear, ERC. Som dels qui pensen, i que ningú no s'enfadi, que aquesta pot ser una mala notícia per dues raons: la primera, que l'espai nacionalista existeix però no és tan gran com perquè hi puguin viure tres partits; la segona raó perquè radicalitza el nacionalisme i dóna possibilitats per fer demagògia anticatalanista, cosa que perjudica tothom. Sempre he pensat que dins el balearisme calia més realisme, i això d'ERC és, sobretot, una elecció de pragmatisme poc presentable. Deia, però, que hi ha dues qüestions a resoldre, i la segona qüestió a resoldre no és si l'espai desapareix sinó si és susceptible d'ampliació. Les coses no són estàtiques i manco els espais polítics. Ja sé que ara no estam en una fase per fer grans càbales, cauríem en l'irrealisme denunciat, de totes formes és un horitzó que com a mínim hem de tenir present.

Josep Melià Ques, missèr

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris